Vivim un moment d’auge de la presència del violoncel. Generalment, els joves solistes solien afrontar obres d’alta volada però sempre les mateixes, ja que al repertori romàntic tradicional s’afegien les Suites de Bach o de Britten. Però s’està obrint una nova porta amb un cabal de música poc coneguda en mans de joves violoncel·listes que miren als repertoris del barroc i el classicisme, on hi ha obres mestres de compositors com Boccherini (Bach està per damunt de tot), Vivaldi, i molts d’altres. És clar que aquestes obres requereixen tècniques especialitzades i fins i tot treball amb arcs adequats a l’agilitat, matisos i articulació, i de vegades cordes de tripa. I a això ens ha acostat en un recital en una petita sala Guillermo Turina, un jove violoncel·lista que va passar per l’Esmuc i centres internacionals i que té molt a dir.

A la Sala Atrium va proposar un concert de molt d’interès (amb Guillermo Alzugaray, segon violoncel) en què va tocar amb molta solvència tècnica i, el que resulta més difícil, musicalitat, estil i bon so, obres de Vivaldi, Jean-Baptiste Barrière, un compositor a rescatar, d’alt nivell en la transició de la viola de gamba al violoncel, Salvatore Lanzetti, un altre desconegut que val la pena, i els més reconeguts J. L. Duport i Boccherini. Enhorabona. Cal obrir espais per als nostres joves amb talent, i és molt important descentralitzar; s’haurien de portar aquestes experiències a la part alta de la ciutat, desatesa en la vida musical.