Intèrprets: M. Lladó, X. Coll, J. Torrent, J.M. Roger i Ballet Barroc

L’estiu i les seves músiques tenen això; tot s’enfronta amb més naturalitat i és moment de parlar de coses que durant la temporada no és fàcil. Un monogràfic amb músiques de Ferran Sor és un esdeveniment poc habitual, però és una ocasió d’acostar-nos a unmón desconegut –ara una mica menys pels fastos del tricentenari– de les nostres músiques del segle XVIII. En aquest cas, de transició al XIX, temps en què Beethoven experimentava amb el fortepiano, per al qual Sor va compondre una obra important.

Al deliciós pati de l’Institut d’Estudis Catalans l’especialista i pianista Josep M. Roger va interpretar diverses peces de Sor en un piano del 1900, l’Érard que utilitzava habitualment Montsalvatge per treballar i que ara pertany al Museu de la Música. Totes aquestes peces, masurques, valsos, quadrilles, tenien un públic de saló més que de concert, moltes vegades relacionades amb el ball (al final del programa, un parell de seguidilles boleres). Roger és un bon coneixedor de l’obra de Sor, com la resta dels participants en aquest programa presentat per Josep Dolcet. A més de les peces de fortepiano i guitarra i cant, sempre en un llenguatge expansiu, de certa dosi d’entusiasme heroic (eren temps de la guerra del Francès, en què Sor va estar molt implicat, d’aquí el seu allunyament de Catalunya i d’Espanya i el triomf en les corts europees) vam escoltar, per Xavier Coll a la guitarra, una sonata de Sor i les seves inspirades Variacions brillants sobre un tema de La flauta màgica. Tècnica, coneixement de l’estil i musicalitat. També en la participació del guitarrista Jaume Torrent, que va fer una magnífica versió, amb bona dosi de virtuosisme, de les IS Fantasies núm. 8 i de la núm. 5, sobre una ària de Paisiello, en una mostra del ressò de l’òpera als salons. Coincidència de bons intèrprets i especialistes en la música de Sor en un ambient privilegiat.