William Christie té poder de convocatòria, fins al punt d’atreure public de tots els racons de Catalunya a un concert que va acabar amb felicitacions i entusiasme del públic. Vull fer un homenatge, doncs, a aquest exercici de la melomania que sincerament anima.

Amb plantilla molt reduïda: dos cantants, llaüt, clavecí, dos violins i viola de gamba, Christie va fer un programa d’àries franceses del barroc, amb algun interludi instrumental que, més que fer referència al títol –un art intime– eren expressions cortesanes, generalment de teatre, a càrrec de dos solistes, soprano i baríton, que tothom diria que són més propers al musical que al barroc. El gest, el tipus de veu molt dominant, de timbre molt sonor del baríton, desvirtuaven la seva intimitat i complicitat amb el grup instrumental (la major part de les intervencions masculines eren per a contratenor). No cal assenyalar que, a més a més, la seva afinació en els duos de vegades no era l’adequada. La soprano, de dicció poc clara, tenia esclats de sensibilitat. Però el gest de tots dos (el gest és inherent a l’estètica musical) i la mímica, pretesament graciosa, estaven fora de lloc. Així, es van succeir cançons de Les pellerines de Couperin, o alguns dels seus Airs sérieux et à boire, aquests sense l’esperit que els correspon. També vam escoltar Jupiter et Europe, de Nicolas Bernier, o Les femmes, d’André Campra, seguides de la presència d’Orfeo (Montéclair i Clérambault) i unes Fêtes vénitiennes de Campra que van tancar programa. Aquests duos entre Arlequí i Colombina van resultar escassos de gràcia vocal i escènica.

Al mig hi va haver algun interludi instrumental.Com La reveuse de Marin Marais, gran mestre de la viola de gamba, però en versió superficial per a llaüt: gairebé un sacrilegi; per què hi ha una gambista al grup? Aquesta gran música de Marais, de las Pièces de violi, al·ludeix de vegades amb consideració al llaüt, amb puntejats. Però aquesta peça requereix harmonia, cops d’arc i arpegis que denoten durada i profunditat. La presència de William Christie es va reduir a alguna peça al teclat del clavecí i simplement a posar la firma en una presentació per a províncies.