Fantàstic que el Festival de Música Antiga dels Pirineus recali a Barcelona per recordar-nos que des de comarques es duen a terme esplèndides iniciatives,com la de portar música antiga a diverses poblacions pirinenques.

I fantàstic que, un any més, es repeteixi un concert senzillament hipnòtic com el format per obres sacres de Francesc Valls, mestre de capella de la Catedral de Barcelona el 1714, per a la qual va escriure la Missa Scala Aretina, plat fort del programa.

No només per la qualitat de la partitura, sinó també per la que exhibeix La Grande Chapelle que dirigeix Albert Recassens.

Sòlid conjunt vocal de dotze cantants i notable conjunt instrumental amb nou intèrprets. Certament, l’acústica de la Catedral no és la millor per captar el seu excel·lent nivell. Però sí suficient per entendre que aquí gaudim ja de diversos conjunts que fan de la música (mal?) anomenada antiga la seva raó de ser, amb uns objectius eticoestètics gens menyspreables i necessaris per a la preservació i la programació d’un repertori que, en el cas de Valls, podria integrar-se en els oficis litúrgics. Potser així les esglésies tornarien a omplir-se per assolir necessàries quotes de transcendència.