Cerca de crítiques

Enquesta

El plaer de contemplar

24/6/2014 |

 

Programa: Orquestra del Montsalvat

Lloc i dia:Sala Pau Gil de l'Hospital de Sant Pau. 20 de juny de 2014

Contemplar. Res ens hi ajuda tant com la natura. Observar-la amb profunditat religiosa, absorbint la seva grandesa, fonent-nos-hi, intentant copsar el seu misteri. Primer encert de la nova proposta de l’Orquestra del Montsalvat, el títol. ‘Natura i contemplació’, referència a la Simfonia Pastoral que descriu les sensacions de l’home davant la natura i suggeriment a gaudir de la magnífica Sala Pau Gil. Invitació a la contemplació per mitjà de la vista i de l’oïda.

Les propostes de la Montsalvat es venen caracteritzant per la combinació de contingut i continent, almenys fins ara. Poc abans de l’inici de la primavera el concert inaugural al Born; ara, a poc d’entrar a l’estiu, a l’Hospital de Sant Pau. Espais paradigmàtics farcits de simbolisme per a concerts que volen transcendir el contingut musical de la trobada. Com defensen els impulsors de la Montsalvat avui, en un moment rellevant de la nostra història, és el moment per revisar i rellegir el curs de les coses i per a reorientar els projectes cap a la construcció de nous models. Aprendre de models del passat com el modernisme de Domènec i Montaner i la iniciativa privada de Pau Gil de l’època on els banquers eren mecenes i no taurons sense ànima.

I així va ser com sota l’esguard de dos magnífics astres de 8 puntes escopint raigs a una sala dividida per un magnífic arc de mitja punta; contemplant els motius florals i el ric cromatisme dels blaus i grocs de la ceràmica que s’inicià el concert.

I vam poder escoltar la Montsalvat en unes condicions acústiques adequades i el so és molt bo. Francesc Prat, el director, em comentava durant els assajos que amb aquest concert volien provar les cordes, ànima de l’orquestra, preparant-les per a reptes futurs com la producció ja agendada pel 12 de setembre amb el suggerent títol ‘Rèquiem per als caiguts de 1714’ i amb el Rèquiem en Do menor de Cherubini. Per fer-ho han trobat arranjaments de l’època per a orquestra de cordes de l’enigmàtica ‘Representació del caos’ inicial de La Creació de Haydn en versió d’Antonin Wranitzy, mestre de capella del Príncep Lobkowitz, un dels principals suports de Beethoven, i de la Pastoral.

Entre ambdós el magnífic Concert per a pianoforte i orquestra en La major Wq 29 de Carl Philipp Emanuel Bach aprofitant intel·ligentment l’excusa del 3r centenari del seu naixement i l’estil ‘Sturm und drang’ de la seva obra que posa l’accent en la llibertat d’expressió i on hi destaca la subjectivitat individual. La interpretació, acompanyats d’un dels referents del pianisme historicista l’holandès Arthur Schoonderwoerd, va ser extraordinària i crec que seria molt adequat enregistrar-lo ja que la Montsalvat ha copsat extraordinàriament bé l’essència d’aquesta obra.

Quan el sol es començà a amagar tenyint la sala d’un ambient especial arribà el plat fort, la magnífica Simfonia Pastoral de Beethoven en la versió per a sextet de cordes que en feu Michael Gotthard Fischer publicada el 1809 a pocs mesos de la seva estrena. Paradigma musical de l’home davant la natura en actitud de contemplació. Tot i la dificultat de dur a un format molt reduït i sense ni percussió ni vents aquesta pàgina tant descriptiva el resultat reeixí i el treball dels joves membres de la Montsalvat ens oferí un final perfecte d’una jornada que fou una festa pels sentits.

Ignasi Albors
Catclàssics