Vins i música. Amb aquest concert de l’Alart Quartet es clausura un cicle dedicat a degustar vins i música. Formidables vins, música amb premis d’origen i bons intèrprets, i a més de casa, com els vins, i amb una posada en escena molt sensible. Sempre és bona ocasió per donar lloc als nostres músics i L’Auditori ha mostrat sensibilitat. La relació vins i música es pot entendre de diferents maneres; una de superficial i merament lúdica, i una altra de més reflexiva que apunta a la qualitat de les dues expressions, i com en aquest cas, a la coincidència de característiques. El faedor de vins s’expressa, igual com el compositor i l’intèrpret, i de l’altre costat, l’oient o el degustador. I hi pot haver coincidències substancials més que superficials: l’harmonia estableix un joc polivalent de sonoritats que l’oient sintetitza o analitza amb el seu efecte corresponent. De la mateixa manera, un vi dels aquí seleccionats per degustar amb músiques de Turina (Collbaix Picapoll), Britten (Giné Rosat) o Mendelssohn (Ètim Grenache Vinyes Velles) desencadena una sèrie de sensacions i gustos: al paladar l’acord s’obre en arpegi. El tast musical ens va permetre gaudir de l’Alart Quartet, que està caminant amb pas ferm, solidesa sonora, homogeneïtat en la concepció i un bon exercici de cambra quant a conjunció i línies expressives. La respiració i la intimitat de La oración del torero, la versatilitat expressiva a Three divertimenti de Britten i el discurs alhora sublimat i consistent en el jove Quartet núm. 2 op. 13 de Mendelssohn assenyalen –si continua treballant a fons– un bon futur a aquest grup. Per què el programa de mà no ens diu qui era el déu Bacus que va explicar les característiques dels vins i va apostar per les coincidències amb la música? Em diuen que era Eduard Miquel, de Vidirecte.cat, a qui cal felicitar per la seva feliç dissecció de l’harmonia sonora, i el seu exercici de correspondre amb l’arpegi degustatiu.