Zubin Mehta va donar brillantor ahir a la nit a la inauguració de la segona edició del Festival Jardins de Pedralbes. El mestre indi va desembarcar amb el Maggio Musicale Fiorentino, una de les orquestres que ell tutela, a més de la de la Comunitat Valenciana i la Filharmònica d'Israel. L'agradable nit va tenir el regust i el color dels grans esdeveniment amb la presència d'un públic selecte i chic que va arribar al recinte amb antelació per disfrutar al Village del recital previ de l'Àurea Quartet i degustar les propostes més informals dels germans Torres, que ofereixen, a més, cada nit d'actuació, la seva visió culinària de les quatre estacions de l'any amb els seus 30 millors plats al restaurant del Palau.

Personalitats del món de la política i la cultura es van donar cita a la gala. Entre elles, el conseller Ferran Mascarell, l'alcalde Xavier Trias, el regidor de Cultura Jaume Ciurana, Helena Rakosnik, dona del president Artur Mas, i la delegada del Govern, María Llanos de Luna. Tots van ser rebuts per Martín Pérez, responsable de la mostra. I és que ningú es va voler perdre l'únic gran concert de clàssica d'aquesta cita amb grans estrelles.

Mehta va satisfer les expectatives oferint un desplegament d'elegància amb un programa dominat per Beethoven que tant ell com els seus músics han interpretat en altres ocasions. El mestre va estar assajant prèviament durant gairebé dues hores en el seu afany d'ajustar l'acústica a l'amplificació per a un concert a l'aire lliure. La captivadora obertura de La forza del destino va omplir de ressons verdians la nit d'un auditori tan emblemàtic. La llarga introducció d'aquesta òpera, amb temes que presenten els personatges de la trama, va provocar la primera ovació de la nit.

Però on el director i els seus músics van acabar sent aclamats va ser amb la interpretació de la sisena simfonia, Pastoral, del geni de Bonn. L'esperit assossegat i introspectiu d'aquesta peça ens remet a l'amor del compositor per la naturalesa. El lirisme interpretatiu del Maggio ens va traslladar a l'emoció paisatgística, a la reunió de pagesos, a la tempesta amb increment de trompetes, trombons i percussió, i als cants alegres de pastors. L'homogeneïtat orquestral va presidir aquesta obra que va ser banda sonora del film Fantasia, de Disney.

El remat amb la Setena de Beethoven no va poder ser millor. Iniciada amb el predomini de ritmes alegres, l'orquestra va ser molt expressiva amb el fascinant Allegretto, un passatge popular que culmina amb un tutti fortíssim. L'últim moviment, en forma de sonata, va tancar una nit a l'altura de les expectatives de l'incombustible mestre. Brillant obertura.