Albert Guinovart és un artista molt consistent. Les seves múltiples facetes com a pianista solista o acompanyant, compositor i arranjador el fan un magnífic artista resident per l'Auditori durant el 2014. La popularitat de Mar i Cel Flor de nit composades per Dagoll Dagom l'han acostat al públic i fa que molts descobreixin també les seves altres vessants. L'element nuclear és la seva artisticitat pel piano com a instrument solista. 

En aquest recital Guinovart va escollir per la primera part un ram d'obres de Frederic Chopin, especialitat de la casa, que el situen com un dels millors intèrprets de l'estat. Amb una facilitat extraordinària va anar enfilant les obres del catàleg chopinià amb el fulgor brillant i l'esmerada cura pròpia dels bons músics. Guinovart sap llençar-se sense por en la relectura d'aquestes peces a les quals em sembla que els ha llevat una dosi important de refinament malentès i que sap molt bé com explotar des d'un melodisme més ponderat. A les seves mans, Chopin explosiona amb veritat i un sentit de l'expressió directe sense protocols artificials.

Com a compositor, és un artista molt vinculat a la tradició romàntica. Aquesta base es pot escoltar en moltes composicions. Valsos poètics, homenatge a Granados, i Estampes, un tribut a Debussy, constitueixen dos bells ejemples de la seva permeabilitat a la tradició i una mostra de com es pot dialogar amb els grans mestres del passat. Per aquest recital estrenava un Nocturn d'una gran tendresa amb perfils melòdics molt interessants. La Suite de Mar i Cel va posar el punt i final al concert amb aquesta música que emociona perquè es fa amb gran ofici.