ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

La veu, un instrument

19/5/2014 |

 

Programa: Eric Ericson Kammarkör. Director: Fredrik Malmberg

Lloc i dia:Palau de la Música

En aquests últims mesos disposem de signes molt encoratjadors en relació amb la nostra vida coral, i la visita d’aquest formidable cor suec sembla que hi afegeix arguments. En la nostra història cultural, tant el País Basc com Catalunya mostren una important tradició, encara que, com sembla confirmar aquest cor Eric Ericson, els del nord aporten una profunditat i una dimensió artística singular. Incloc en aquesta consideració l’Orfeón Donostiarra, per exemple, que fa temps que no ens visita, i altres cors bascos. Amb relació a l’espai mediterrani, l’activitat coral va desenvolupar una gran presència social i menys profunditat artística. Però amb aquest potencial es pot aspirar i arribar a molt. I comparteixo l’entusiasme del director coral de l’Orfeó Català en fer aquest homenatge al gran mestre que va ser Eric Ericson per a la seva generació. Crec que entreveu que hi ha signes d’un bon camí en els nostres cors. N’hi ha prou amb veure les aportacions dels grups dirigits per Mireia Barrera i Elisenda Carrasco, entre d’altres, en les seves col·laboracions recents amb l’OBC, a què també va contribuir l’Orfeó i el Cor de Cambra amb Josep Vila. Un camí marcat en el treball a les grans obres, en la polifonia que ens distingeix, en la profunditat atesos els bons materials. Que no sigui només una il·lusió.

Pel que fa al cor Ericson, que porta el nom del seu fundador mort recentment, i que dirigeix amb gran eficàcia Fredrik Malmberg, és –com bé va dir Josep Vila– un magnífic instrument. A Lux Aeterna de Ligeti va deixar traslluir la fibra, i va mostrar en algun moment veus d’orgue. Formidable el teixit polifònic a Proverbis festius i commemoratius, op 109 de Brahms i l’estructuració de les dinàmiques subtils que van ser portades a una extrema sensibilitat a la peça de Ligeti, fins a la culminació en el silenci. El llenguatge propi d’una època de seriosos conflictes es manifesta a Friede auf Erden de Schönberg, amb esclats d’individualitat, transparència i marcat contrast. Elegia, del compositor suec Lars Edlund, bon coneixedor del llenguatge coral, alterna sensibles vocalitzacions i textos gairebé dits en amalgames rítmiques. Finalment, la recuperació de la melodia a Figure humaine de Poulenc, de textures intenses i la rítmica habitual en el seu temps. Una formidable versió, amb color i extrema dolçor a les seccions.


JORGE DE PERSIA
La Vanguardia

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet