Cerca de crítiques

Enquesta

'Il mondo della luna' de Haydn al Teatre Fabià Puigserver

'Il mondo della luna', un elogi de la mentida

9/5/2004 |

 

MÚSICA: Joseph Haydn
LOCAL: Teatre Lliure
DATA: 3 de maig del 2004

Un espectacle transgressor que no resulta creïble tot i la solvència dels intèrprets.

"He sigut absolutament irrespectuós, transgressor i he mentit impunement", diu Iago Pericot, director d'escena respecte a aquest muntatge. Sens dubte ha fet un elogi de la mentida perquè ningú es creu realment el que fa. Pericot no es fia del gènere, ni de la magnífica música que no li serveix de fil conductor de la dramatúrgia, ni del text de Goldoni, ni de les veus juvenils o de l'orquestra. Per això construeix un mecanisme paral.lel utilitzant tres figurants, tres sàtirs omnipresents gairebé nus.
Per contra, el director musical Josep Caballé-Domènech sí que valora la música, però les seves eines resulten clarament fràgils. Aquest títol exigeix un ritme trepidant per ser creïble i l'Orquestra de Cambra del Conservatori del Liceu arrenca amb timidesa i només s'anima a la segona part.
¿Els cantants? Pericot no ha creat personatges. A excepció del protagonista Buonafede, Josep Ferrer, la resta deambula sense convicció, de manera lenta, insulsa i, al final, avorrida.
Tots els intèrprets compleixen sense que en sobresurti cap. Ferrer canta descentrat, sobreactuat, i Jordi Casanova, Ecclitico, no fa anar la peripècia com exigeix el llibret i està desaprofitat. S'han de mencionar per la seva voluntat la resta d'intèrprets, Gemma Coma (Lisetta), Mónica Bueno (Clarice) i Eliana Bayón (Flaminia), Ágata Bienkowska (Ernesto) i Antonio Aragón (Cecco).
La producció escora cap al joc eròtic pel camí oposat al text. Definitivament, transgressió al límit. Però l'espectacle no és creïble.
Luis Polanco
El Periódico