Cerca de crítiques

Enquesta

Estructura d'estat

17/3/2014 |

 

Programa: Presentació de l'Orquestra del Montsalvat

Lloc i dia:Ruïnes del Born

Nit carregada de simbolisme la de divendres. Ara que anunciem que ‘érem, som i serem’ en aquest vibrant 2014 commemoratiu i de reivindicació de la nostra particular voluntat de ser, sobre les runes del que Érem, l’Orquestra del Montsalvat (OM) comença forta en la proposta. No es tracta (només) d’un concert. És ‘un acte simbòlic al servei de la psique col·lectiva’ diu el programa. I quin millor símbol de lluita, de caràcter, d’aquesta rebel·lia de Prometeu que l’OM vol fer seu, que Beethoven. I quina millor obra que l’Heroica, escrita després que el compositor superés el cop de reconèixer que la seva sordesa aniria a més fins un silenci quasi total. Simfonia que tot ho eixampla i des d’on es comença a entreveure les fites que assolirà els següents anys.

 

Per tant, d’entrada, encert en el plantejament. Vàrem ser espectadors d’una proposta cuidada, amb ganes d’agradar, de fer bé les coses. I vàrem gaudir d’una experiència on la música va ser l’excusa. L’element que connectà amb la història, amb la prosa i el drama. La música incidental per a l’Egmont de Goethe inicià el concert amb la interpretació a banda de l’Obertura, més coneguda i interpretada, d’alguns passatges musicats per Beethoven incloent-hi dues cançons a càrrec de la soprano María Hinojosa i amb lectura de l'actor Josep M. Pou. Al descans Pou llegí el ‘Tema del traidor y el héroe’, de Jorge Luis Borges amb la caracteritzada excel·lent dicció, que no sempre arribà clara del tot per causa de les característiques de l’espai. A la segona part l’Heroica, plat fort del vespre, dirigida amb l’energia requerida per Francesc Prat i amb una orquestra jove que va saber trobar el to necessari i a un volum perfecte, sovint exagerat amb Beethoven. Encert per tant també en l’execució. Recuperar el so i el sentit de la música. Criteris i instruments de l’època per abordar el romanticisme.

 

Capítol I. Heroïcitat i heroisme

L’OM és una valenta i ben fonamentada iniciativa que combina el saber fer d’entusiastes joves professionals de nivell com Pérez Treviño, Dedéu, Orrit i Boix amb la direcció musical de Francesc Prat, valor emergent, juntament amb l’instint del millor mecenes dels darrers temps a Catalunya: Antoni Vila Casas. Iniciativa representativa de com es fan les coses avui a Catalunya: de baix a dalt i ben fetes. Amb passió i amor. Amb aquesta tensió positiva que avui es perceben diferents àmbits, molts culturals. I és que  a més l’orquestra sona bé. I ho fa, en aquest primer concert, en un context que no és l’idoni. L’acústica va ser en part sacrificada per ressaltar la simbologia de l’espai però les maneres apuntades ens permeten ser molt optimistes.

 

El nou estat que molts anhelem haurà de ser socialment just, prometedor econòmicament i culturalment europeu. Divendres 14 es va avançar una mica en aquest sentit. Propostes com l’OM fa que puguem ser una mica més optimistes, una mica més normals. L'OM ve a cobrir un buit. Una baula més. Una nova estructura d’estat bastida des de fora del que és públic. En temps de crisi de diners, no d'idees. Doble mèrit.

 

Tenim ganes dels episodis que han de venir i que esperem que facin de la Montsalvat una protagonista dels temps que ens esperen.

 

Ignasi Albors
Catclàssics