CRÍTICA

La presentació de l’Orquestra del Montsalvat va confirmar que les expectatives que ha generat la iniciativa són merescudes. Fins ara a Catalunya hi havia força formacions historicistes especialitzades en música antiga, però no n’hi havia cap que se centrés en la interpretació amb instruments d’època del repertori dels segles XIX i XX. Per fer-ho, l’Orquestra del Montsalvat compta amb un grup de músics joves, formats majoritàriament aquí, als quals s’afegeixen instrumentistes de relleu en diverses formacions europees.

Al programa, dues obres de Beethoven: la música incidental per a l’ Egmont de Goethe, estrenada el 1810, i la simfoniaHeroica, estrenada el 1805. De la primera obra se’n sol interpretar només l’obertura; un dels atractius del concert era la inclusió dels altres sis passatges musicats per Beethoven, comptant-hi dues cançons (amb la soprano sabadellenca María Hinojosa) i uns quants fragments del drama goethià recitats per Josep M. Pou. Si les dificultats de sonorització no ho haguessin enterbolit, especialment en el recitat, hauria estat una gran cosa: la música s’ho val. Aquestes mateixes dificultats van reduir molt l’efecte que hauria d’haver fet la lectura, a l’intermedi, del Tema del traidor y el héroe, de Jorge Luis Borges; amb la dicció impecable de Pou no n’hi va haver prou per vèncer-les.

A la segona part, amb l’ Heroica, vam endevinar que el so de l’orquestra és el que pertoca, que respon amb eficàcia a la direcció de Francesc Prat i que podem esperar-ne molt. Però l’impacte escenogràfic (els músics situats entre les ruïnes i el públic a dalt, darrere les tanques de vidre) va desbaratar l’impacte musical: la mala sonoritat de l’espai i els sorolls del carrer van ensordir massa matisos. Tant de bo la pròxima vegada (i que sigui ben aviat) puguem escoltar la nova orquestra, tan benvinguda, en les condicions que es mereix, sense sacrificar la música pel simbolisme escenogràfic.