CRÍTICA

Una nit consagrada al barroc venecià amb els concerts de 'La Stravaganza' de Vivaldi. L'apoteosi d'aquestes pàgines compostes pel Preet Rosso el 1711 van trobar en Fabio Biondi (Palerm, 1961) i la seva formació, Europa Galante, la millor expressió. La cita va permetre a més disfrutar del virtuosisme del director i violinista italià, sens dubte un dels referents d'aquest repertori.

Els seguidors del gènere pràcticament van omplir el Palau. A la cita hi van assistir no solament els abonats al cicle Ibercamera, sinó també els amants de la música de concert vivaldiana. En aquest cas amb l'atractiu d'un catàleg presidit per l'experimentació harmònica, la imaginativa temàtica i l'extravagància expressiva. Una música exuberant i d'atmosferes venecianes exposada amb la naturalitat i la delicadesa pròpies de qui domina els seus ressorts.

Auditori meravellat

L'estructura d'aquestes 12 composicions –set d'elles per a violí, quatre per a dos violins i una per a dos d'aquests instruments i el violoncel– va permetre que Biondi fos l'eix del discurs expositiu. El so de l'Andrea Guarneri del 1686 empunyat pel mestre, sempre ben acoblat amb la formació, va meravellar l'auditori.

Hi va haver moments hipnòtics, com el d'aquell 'grave' del 'Concert RV 357' o la melodia de 'largo' del RV 279 embolcallada pels acords aïllats de les cordes. Són només exemples d'una vetllada que es va acabar, abans de la propina, amb un enèrgic i estimulant 'allegro' del 'Concert per a violí RV 291'. No podia ser d'una altra manera amb un solista i uns músics tan implicats en l'esperit de l'obra de Vivaldi.