Cerca de crítiques

Enquesta

Les diverses fonts del drama

4/3/2014 |

 

Programa: Serenata per a tenor, trompa i corda, op. 31 de Benjamin Britten i Rèquiem de Mozart

Lloc i dia:OBC amb Pablo González i el Cor Madrigal

Molt bon concert el del vespre de l’1 de març a l’Auditori. Un programa amb una sorprenent o almenys poc habitual, proposta d’obres no exempta de sentit. El dramatisme com a fil argumental. Britten i Mozart, dos-cents anys els separen.

 

La sessió començà amb una preciosa i sorprenentment poc interpretada Serenata per a tenor, trompa i corda, op. 31 de Benjamin Britten. Aquest compositor, que ha omplert les sales de concert els darrers mesos en commemoració del primer centenari del seu naixement, palesa en aquesta obra el seu excel·lent gust literari definint una atmosfera pessimista que reflecteix tant el seu estat personal –malalt- com el bel·licisme latent d’aquell món. Una delicada atmosfera que Britten basteix sobre imatges literàries de poetes com Keats i Blake a partir d’una orquestració farcida de pizzicati de baixos i cellos, d’equilibris subtils entre plans sonors, de l’ arrodonida musicalitat dels metalls i amb el clar protagonisme de trompa i veu, molt ben interpretades per Juan Manuel Gómez i el tenor alemany Werner Güra. Excel·lent l’Elegy, amb text de Blake, passatge de gran dramatisme on la trompa expressa el seu lament seré sobre un mar de cordes mentre la veu narra com una rosa es marceix. Em sumo aquí a l’apreciació de Xavier Cester al diari Ara lamentant la no impressió i traducció dels poemes que formen part de l’obra.

 

Després de la pausa el comercialíssim Rèquiem de Mozart, principal motiu pel qual la sala ratllava el ple, i que aportà a la vetllada l’esperat dramatisme d’una missa de difunts. Una orquestra adequadament curta que sonà meravellosa des del primer compàs d’un Introitus, interpretat amb tempo un pèl lent però molt adient, i amb una selecció vocal solista molt equilibrada i solvent i un Cor Madrigal intens que va ajudar convenientment a ressaltar la tensió de l’obra, van acabar d’arrodonir una nit rodona. Per programa i execució.

 

Ignasi Albors
Catclàssics