CRÍTICA

Poques vegades se surt d’un recinte musical amb la sensació d’haver gaudit d’una vetllada única, en què la música i només la música ha estat el nexe entre humanitat i transcendència. Fa falta, a banda de la predisposició anímica, un bon programa i uns ambaixadors excel·lents. La cosa es va produir gràcies a Ibercamera, dimarts a la nit, amb dos joves músics, els germans armenis Serguei i Lussine Khatxatrian. Violinista i pianista respectivament, van oferir un original i suggeridor programa, les tres sonates de Johannes Brahms, op. 78, 100 i 108. Complementats a la perfecció i amb una fraternitat evident que va més enllà dels llaços de sang, tots dos músics van saber trobar el punt just entre virtuosisme i comunicació, sense artificis i anant al gra per extreure dels pentagrames un discurs sentit i sincer.