Cerca de crítiques

Enquesta

Irregular Romàntica

24/2/2014 |

 

Programa: Simfonia nº 4 de Bruckner. Orquestra Simfònica del Liceu

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

No ha de ser fàcil per a una orquestra creada i concebuda com a suport instrumental a representacions operístiques interpretar simfonies de finals del XIX. En òpera, tot i que fonamental, el paper de les orquestres és menor en comparació a la veu i el canvi cap a una ‘Romàntica’ podia significar un salt massa important per la Simfònica del Liceu en un Auditori mig ple.

 

Aquesta simfonia, titulada com a ‘Romàntica’ pel propi Bruckner en referència a les romances medievals que el seu admirat Wagner glossava a les seves òperes, fou la de més èxit de la seva producció. Esdevé un cant a la natura, al bosc, a l’home interactuant-hi mitjançant la caça. Obra optimista i humanista molt revisada durant un període de més de deu anys que, en la meva modesta opinió, està sobrevalorada essent molt millors altres simfonies com la Setena Simfonia o el magnífic Te Deum.

 

Josep Pons va dirigir una Simfònica del Liceu molt encertada en els passatges protagonitzats per la suavitat melòdica de la corda però que no va excel·lir en els passatges més heroics on el paper dels metalls es torna dominant. I nova fer-ho especialment en els bells pianissimo on l’afinació de les trompes no sempre va ser la correcta. Aquest detall, menor en qualsevol partitura, no ha va ser tant donada la rellevància de la trompa en els moviments inicial i a l’Scherzo el que va deslluir un pèl la sessió.

Ignasi Albors
Catclàssics