Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
El fenomen Ignasi Cambra
12/2/2014 |
Programa: Orquestra del Teatre Mariinski i Ignasi Cambra
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
El públic de L’Auditori ovaciona el barceloní per la interpretació d’un Mozart amb Guérguiev i els músics del Mariinski. Guérguiev, que ha escollit com a solista el jove pianista cec, va acabar amb una 5a de Mahler apoteòsica
Un jove pianista barceloní acompanyava ahir Valeri Guérguiev i l’Orquestra del Mariinski en el concert de la temporada Ibercamera a Barcelona. Era el seu debut a L’Auditori, un debut de luxe si tenim en compte que l’interès per convidar-lo com a solista naixia del mestre rus mateix. Parlem d’Ignasi Cambra, que amb 24 anys diu que se sent un músic privilegiat. El professor Alexander Toradze, amic de Guérguiev, li va parlar d’un alumne avantatjat que tenia a la Universitat South Bend d’Indiana, un noi cec que havia d’escoltar sens falta. Així va ser com el director del teatre del Mariinski, quan va passar per Barcelona l’any passat –amb
el seu Iolanta i els seus meravellosos Txaikovski–, li va fer una audició en privat a Ignasi Cambra, animat també per l’agència Ibercamera que els representa a tots dos. El pas següent va ser programar aquest Concert per a piano núm. 21 de Mozart –“el més important és escollir una peça que dominis”, apunta Cambra, en actitud modesta– en combinació amb la 5a Simfonia de Mahler. Una barreja explosiva amb què L’Auditori va viure ahir una altra nit apoteòsica amb els músics del Mariinski. Esclar, feia dies que les entrades estaven esgotades. El president Mas tampoc no va faltar a la cita.
Guérguiev va estar resolutiu i exultant, amb aquesta orquestra sempre compacta, que sembla que tingui ben lligada amb un fil de seda molt fi. Va irrompre a l’escenari amb el pupil del seu col·lega Toradze agafat del braç. I els aplaudiments no es van fer esperar. El públic reconeixia no només l’orquestra i el seu mestre, sinó també aquest pianista que està fent parlar tant. Un jove català que es fa amb els grans?
De Cambra –que ahir va oferir de propina una sonata de Scarlatti i un Chopin– ja en vam parlar en aquestes planes quan Ibercamera va dur aquest mateix programa a la Quinzena de Sant Sebastià, l’estiu passat. Ja va fer molt bona impressió a la crítica. Un so clar, dúctil, amb personalitat, tot i que el que realment impacta el públic és que sigui cec.
“El que no acabo d’entendre és que la gent digui ‘és increïble, toca de memòria!’ I quin pianista no toca de memòria? Està clar que al músic que s’asseu al piano i no és cec ningú li valora que toqui sense partitura, i en canvi a mi... és fantàstic!”, comenta Ignasi Cambra entre rialles.
És més fàcil tocar davant dues mil persones sense veure-les?, preguntem abans del concert. “Era fàcil fins que m’ho ha dit vostè”, torna a fer broma, amb un riure fàcil i sincer. I Guérguiev? L’imposa? “Imposa perquè és més important que tu, esclar. Tot i que jo ja havia tingut ocasió de coneixe’l. Quan venia a Chicago a actuar, Toradze el convidava i anàvem tots a sopar amb ell. Perquè Toradze agafa pocs alumnes, mitja dotzena, però s’hi dedica de ple, i es forma una família”, afegeix. Una experiència molt diferent de la que té ara cursant un màster a la Julliard School de Nova York. “És cert, és un lloc fred, vull dir que la gent és simpàtica però va a la seva”.
I Cambra, per descomptat, en sap un pou, de calidesa humana. Abans del concert, ja en el moment de començar l’assaig obert a L’Auditori –Guérguiev només va fer mitja hora tard–, els músics rebien el pianista fent repicar els arcs contra els instruments de corda. Hi havia un centenar d’alumnes presenciant-ho i diverses càmeres de televisió. El fenomen Ignasi Cambra no ha fet més que començar.Maricel Chavarría
La Vanguardia
