Cerca de crítiques

Enquesta

La GIOrquestra en forma: nit de bisos

11/2/2014 |

 

Programa: GIOrquestra

Lloc i dia:Auditori de Girona

La Orquestra creada i dirigida per Marcel Sabaté comença amb estil l’any de 2014, sent que el primer concert de la temporada també marcava el segon aniversari de la formació. Va ser ahir diumenge 9 de febrer, a la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona, a punt de ple.

Tots els motius eren especials i la GIOrquestra va complir a gran nivell, beneficiant també de la presència de l’eximi pianista gironí Lluís Rodríguez Salvà, que per primera vegada col·laborava amb la nova agrupació orquestral de la seva ciutat.

Anar gradualment i diversificant les propostes sembla ser una manera feliç de fer les coses i de construir un recorregut segur. És un principi que pot aplicar-se cabalment a la progressió que va fent la GIOrquestra, que a l’inici de la seva tercera estació ja se sent totalment preparada per enfrontar grans reptes simfònics, com ho són Ludwig van Beethoven o Piotr Ilitx Txaikòvski, mestres indiscutibles del romanticisme europeu.

Primer del compositor de Votkinsk, amb una de les seves obres de referència, el Concert per a piano i orquestra núm. 1 en si bemoll menor, segurament el més conegut en el seu gènere de tota la història, en particular el seu primer moviment. És realment una composició per gaudir a cada segon, profundament reveladora de la genialitat melòdica i rítmica del músic rus. Sabaté va extreure color i passió a l’orquestra, servint de base a una interpretació estel·lar de Lluís Rodríguez, a qui el públic va tirar ‘bravos’ justificats, fins que el solista gironí va respondre amb un bis, executant amb especial sentiment un preludi de J. S. Bach.

Després de la pausa, es va sentir la Simfonia núm. 6, en Fa Major, anomenada “Pastoral”, de Beethoven, ja que intenta expressar sensacions sobre escenes idíl·liques de la vida campestre, sent, de fet, un dels paradigmes d’aquestes formes de música figurativa o programàtica. És la més coneguda de les simfonies parelles de Beethoven (ja se sap que el de Bonn és un compositor imparell), on s’entén bé la dicotomia entre les estètiques del bell i del sublim, conductora d’amples debats filosòfics i de la pròpia recerca artística durant Segle XIX. El sublim queda aquí representat per la Tempesta (en el quart moviment) – leitmotiv que ha fascinat Beethoven en més d’una ocasió. I la prestació dels instrumentistes a tornar a meravellar.

 

De fet, l’orquestra gironina va sonar compacta i cohesionada, en plena forma. Va esdevenint un projecte sòlid de les mans de Marcel Sabaté. I també va creant una audiència, que es va notar més atenta i menys dispersa que en altres ocasions.

Un aniversari que augura, doncs, una gran temporada i que es va concloure amb un extra orquestral, el Vals n. 2 de la Jazz Suite nº2 de Shostakovich, obra meritosa i llargament difosa en la gran pantalla i per tant coneguda del gran públic.

Alexandre Nunes de Oliveira
Núvol