Cerca de crítiques

Enquesta

Al Ayre Español al Festival de Música Antiga

El Barroc al Nou Món

28/4/2004 |

 

Obres de José de Torres i José de Nebra. José Hernández Pastor, contratenor. Al Ayre Español. Director: Eduardo López Banzo. XXVII Festival de Música Antiga. Barcelona, Auditori de CaixaForum, 25 d'abril.

Amb el concert titulat La cantada española en América, el Festival de Música Antiga assolia un dels punts àlgids de les seves vint-i-set edicions amb l'audició d'obres que feia tres segles que no s'escoltaven a càrrec d'Al Ayre Español, grup de solvència a prova de comparacions i que ha aconseguit el respecte internacional.

El programa oferia dues cantates de José de Torres (c. 1670-1738) i dues més de José de Nebra (1702-1768), així com dues tocates anònimes per a clavicèmbal de voltants del 1700 com a intermedis. Són obres estrenades al seu moment a la cort madrilenya, però desaparegudes en l'incendi de l'Alcàsser que, el 1734, va anorrear els arxius de la capella reial, i en altres catàstrofes al Palau d'Orient.

El Festival de Música Antiga les oferia com a primícia mundial i es d'esperar que en futures convocatòries ens vagi desvelant el tresor de les músiques colonials. En un interessantíssim procés de mestissatge, la música era un dels elements cabdals de l'evangelització i culturalització a Amèrica Llatina. Les esglésies colonials de Mèxic, Guatemala (com és el cas d'aquestes peces), Bolívia i Perú han preservat el repertori barroc al Nou Món, un repertori que, a mesura que es recupera, ens fascina, sobretot per la seva teatralitat i la incorporació d'elements indígenes. Espanya exportava les estructures bàsiques i els models italians i els missioners ho adaptaven a usos molt pròxims als feligresos. Aquest és el cas dels villancicos que originaven cantadas molt semblants a aquestes. En una segona etapa van sorgir els compositors autòctons que componien per a efectius cada cop més grans i atorgaven pervivència a la música barroca quan a Europa ja estava periclitada.

Les cantates escoltades a CaixaForum estaven pensades per a l'adoració del Santíssim Sagrament i mostren uns textos farcits d'ingènues imatges místiques i unes partitures d'una gran entitat contrapuntística i particular vivor, tant que l'acabament de la segona de José de Nebra semblava talment un exemple de furore vivaldià.

La interpretació va ser excel·lent i López Banzo mereix un cum laude com a concertador i un notable com a clavicembalista solista. El grup instrumental -dos violins, una gamba, un arxillaüt, una guitarra barroca i un oboè- va aconseguir una compenetració ideal de timbres i textures, mentre que el jove contratenor José Hernández Pastor demostrava un òptim estil servit amb una impostació vocal que limita la projecció i l'expressivitat amb el resultat d'una certa monotonia. L'èxit va ser gran.
Xavier Casanoves Danés
Avui