CRÍTICA

De vegades és necessari que la petita finestra de la crítica s’aparti dels temes visibles d’aparador per intentar deambular per espais menys freqüents. Un concert, amb atractius ingredients poètics i musicals, va tenir lloc a la preciosa capella de Rubió i Bellver de l’Escola d’Enginyers a càrrec de dos intèrprets amb molt a dir. Andreu Riera, un formidable pianista, i el també mallorquí Pere Pou Llompart, tenor que desenvolupa –amb base a Alemanya– una important activitat a Europa.

La proposta –centrada en un homenatge al poeta Bartomeu Roselló-Pòrcel (1913-1938) en el seu centenari–, incloïa el petit cicle La rosa als llavis de Toldrà amb textos de Salvat-Papasseit, i dues obres del molt poc recordat i magnífic compositor Miquel Capllonch (Pollença 1861-1935) d’arrel romàntica i amb important arrelament a Alemanya, on va passar molts anys. La seva Nostàlgia op. 17 per a piano, així com els importants Drei Lieder, una mica anteriors, van deixar veure la seva profunditat de llenguatge i alhora la ductilitat dels intèrprets. Pou, compositor a més, va proposar en estrena absoluta un potent cicle de cançons sobre Imitació del foc, que Rosselló-Pòrcel va escriure l’últim any de la seva vida. El poeta va morir de tuberculosi el 1938, en plena Guerra Civil, i va ser amic molt proper de Salvador Espriu. Les flames a la fosca, cicle de 13 cançons de llenguatge personal, valoren preferentment el text, i exposen recursos musicals atractius, dramàtics de vegades, aportant una obra d’interès per a un gènere poc atès en aquests temps com el lied. Un acte amb contingut i de molt grata realització.