CRÍTICA

Cenyint-nos al recital de dimecres, Khatia Buniatisxvili va presentar un repertori no gaire usual. Va dedicar la primera part als Quadres d'una exposició de Mussorgski. La jove georgiana, que als inicis semblava dotada per a la claredat, exactitud i vitalitat en els repertoris més clàssics, ha decidit inclinar-se per l'espectacularitat i el virtuosisme com una mena de contrapès de l'est als fenòmens sinoamericans. Tant en l'exagerada interpretació com en l'ampli referent discogràfic del programa de mà, ens va venir al cap l'excel·lent enregistrament, per a DM, de Jordi Camell. A la segona part va donar tres cançons de Schubert en la versió pianística de Liszt, tocades amb bon gust. Els dos Scherzo de Chopin que seguien semblaven un repàs de repertori fet per la pianista a soles, abans del recital. No sempre es té el dia, potser ni la pianista ni el crític. Per acabar, va convertir La Valse de Ravel en una mena d'infern sonor.