Agenda
Crítiques
Bones sensacions va deixar Desirée Rancatore, per agilitat i frescor, John Relyea va ser un Fiesco prou rotund, mentre que Antonino Siragusa compensava amb un agut segur un timbre no del tot grat. Elena Mosuc va passar sense pena ni glòria: ¿realment li escauen Amelia i, descomptant una puntual desorientació, Luisa Miller? En passatges més feixucs que d'habitud, com Luisa Miller i Simon Boccanegra , Josep Bros va mantenir el seu fraseig exquisit, però l'agut, com a La donna è mobile , sona cada cop més tens. L'únic punt negre va ser una estrident Lola Casariego.
La batuta monocroma i sorollosa de David Giménez no va contribuir a donar vida a aquest popurri de fragments, amb una orquestra i cor titubejants: que en un repertori troncal com Verdi calguin reforços és la millor prova que no anem bé.
