El violinista armeni Ara Malikian va inaugurar el Festival de Santa Cristina d’Aro

Ara Malikian encarna el prototipus de l’artista inclassificable. Definir-lo com a violinista respon només a una visió parcial de la seva personalitat: enèrgic, inesgotable, carismàtic, el músic libanès d’origen armeni i que ha viscut arreu d’Europa demostra el seu virtuosisme amb l’instrument mentre salta, balla, volta i fa mil i una acrobàcies dalt de l’escenari. No és estrany, doncs, que l’arquet acabi esfilagarsat, tot i que Malikian també sap trobar moments íntims i de gran lirisme, amb els quals va puntejant un espectacle en què també pren la paraula i en què l’acompanyen uns altres tres músics de gran vàlua a la viola, la guitarra i el contrabaix.

Tot això és el que el Festival Internacional Fòrum Santa Cristina d’Aro ha volgut mostrar a aquells que encara no el coneixien per inaugurar la primera edició del seu nou format, malgrat que la capçalera conserva el número XVII hereu de la Temporada de Música de Cambra que el Fòrum d’Iniciatives Culturals va posar en marxa ja fa anys en aquest municipi del Baix Empordà. La cita, doncs, es concentra d’ara endavant en una única setmana de l’estiu –a finals d’agost, per evitar la coincidència amb altres propostes–, durant la qual una desena d’artistes de gran nivell –convidats per la directora artística, Amparo Lacruz– es van combinant per produir una oferta variada de música de cambra, amb la intervenció també d’alguns solistes de piano convidats i la inclusió d’un concert de jazz i d’algunes conferències.

Malikian ha estat d’alguna manera, per tant, l’esquer que ha fet venir enguany a Santa Cristina nous públics susceptibles d’interessar-se, també, pel repertori més purament clàssic de la resta de la setmana. Entre el més d’un centenar llarg d’assistents a l’auditori Espai Ridaura per a aquest concert inaugural també hi havia, però, moltes de les cares habituals, sens dubte acostumades a un altre tipus de concert. Tots, tant els uns com els altres, van gaudir de l’espectacle: van meravellar-se amb l’art del violinista i van riure de valent amb la gràcia de l’orador que anava presentant un repertori format per danses de l’Àsia i de l’Europa de l’Est, tot plegat en un mateix artista. Aquest –i els seus distingits col·legues– va correspondre a les ovacions d’un públic lliurat baixant les escales per interpretar una propina tot movent-se pels passadissos de la platea.

Tret de sortida de luxe per a una proposta nova, valenta i trencadora.