Cerca de crítiques

Enquesta

L'amic Achúcarro

25/8/2013 |

 

Programa: Joaquín Achúcarro

Lloc i dia:Auditori Espai-Ter de Torroella de Montgrí

L’amor i la mútua admiració d’aquest basc i Torroella van viure la passada nit un nou episodi de la ja llarga relació que es manté ininterrompuda des de fa vint anys. Achúcarro toca a casa i anit se sentia com un nen amb sabates noves estrenant el nou Auditori Espai-Ter. No parava de somriure i de felicitar-nos i felicitar-se per la nova seu del seu estimat Festival.

El concert es va centrar, com no podia ser de cap altra manera, en el piano romàntic. Tot i incloure peces inaugural de Mozart i la final de Ravel, el romanticisme en va ser el fil conductor. La Fantasia de Mozart és una obra d’una gran llibertat formal poc freqüent el les seves partitures i que presenta una expressivitat novament poc comuna més enllà de les obres en què es va deixar inspirar per l’esperit del Sturm und Drang. En la Fantasia op. 17 de Schumann és on Achúcarro va poder exhibir el millor del seu art, virtuosisme i domini entre els dos caràcters contradictoris i complementaris sempre presents en aquest compositor. Achúcarro ja va donar algunes claus adreçant-se al públic a l’inici del concert per tal de poder copsar i comprendre l’emoció del compositor envers Clara, qui amb el temps seria la seva dona, al escriure aquesta obra.

La segona part va ser un recorregut per diferents autors, des dels Preludis de Rakhmaninov a un pack hispà representat pels sempre requerits Granados i Albéniz als auditoris d’arreu quan l’intèrpret és espanyol, complementats per la hispanista ‘Alborada del gracioso’ dels Mirois de Ravel.

Va oferir nombrosos bisos finals com a mostra final del respecte que li mereix aquest públic que va correspondre’l amb aclamacions.

Ignasi Albors
Catclàssics