Cerca de crítiques

Enquesta

Savall, la dimensió humana

19/8/2013 |

 

Programa: Trobada amb Jordi Savall i Hespèrion XXI. L'Europa musical 1500-1700

Lloc i dia:Espai Ter de Torroella de Montgrí

Bona proposta la del Festival de Torroella de Montgrí que sota el títol ‘Trobada amb...’ permet escoltar i conversar directament amb el músic. Especialment interessant quan aquest és, més enllà d’un excel·lent intèrpret, algú que té alguna cosa a dir, també amb paraules. Intel·ligència i humilitat, tot un savi.

Des del primer moment Savall va voler anar més enllà del repàs al seu extens i brillant currículum i va preferir conversar al voltant dels aspectes fonamentals del fet musical, dels més humans. Ja que és aquesta, la dimensió humana, la que realment l’interessa. Com mitjançant la música és capaç de sentir la bellesa i compartir-la. Poder transmetre emoció, aquest és el gran miracle del fet musical. Moment màgic sobre el que ha girat tota la seva vida.

També exposà com la manca de projecte estratègic compartit amb cap segell discogràfic del mercat els va portar, a ell i a Montserrat Figueras, a crear-ne un de propi (Alia Vox) i com el seu desig de recuperar el coneixement de la funció musical els portà a superar el format CD per complementar-lo amb documentació, imatges i qualsevol contingut que ajudés a contextualitzar el fet musical. Lligar la música amb el seu moment i lloc per reviure’n l’emoció original.

Pel que fa al concert, fugint del tipus de concert que acostumen a fer els Hespèrion XXI sovint focalitzats en algun ‘tema’ concret (Erasme, Mare Nostrum, Pro Pacem, ...) va plantejar-se com una mena de menú de degustació on es va fer un repàs geogràfic dels principals centres musicals dels segles XVI i XVII al voltant de la viola de gamba. El renaixement venecià, l’Anglaterra elisabetana, l’Espanya del XVI, la França de Lluís XIV i la Reforma alemanya, amb una coda final a mode de resum.

En els Hespèrion XXI continuen alguns dels components fundacionals com Sergi Casademunt o Pedro Estevan i com sempre segueixen donant aquella sensació de ser un grup d’amics que es reuneixen per gaudir i fer gaudir.  Per fer allò que és més important, compartir emocions. Es pot dir alguna cosa millor?

Un darrer comentari, Sr. Savall: malgrat la pluja àcida que fa que les cordes de tripa es trenquin massa sovint, no pateixi. Les tripes segueixen sonant excepcionalment bé.

Ignasi Albors
Catclàssics