Cerca de crítiques

Enquesta

Inici de la Schuberíada 2013: Apollon Musagète

18/8/2013 |

 

Programa: Apollon Musagète

Lloc i dia:Canònica de Santa Maria de Vilabertran

Assistim a la inauguració de la Schubertíada 2013 a Vilabertran per escoltar l’emergent quartet polonès Apollon Musagète. Confesso no tenir-ne referències prèvies i observant el seu web abans del concert m’adono d’algunes evidències: és un quartet jove, tant per la seva creació com per l’edat dels seus components; ha rebut nombrosos i importants premis; i basa el seu repertori en compositors del segle XX. El programa confirma aquest darrer extrem: Mendelssohn, Prokofiev, Stravinsky i Xostàkovitx.

Petita decepció: no hi ha Schubert. Sí, ja sé que no sempre a la Shubertíades s’interpreta l’autor al voltant del qual es crea aquest festival però m’hagués agradat, i crec que el programa no hagués patit, si en comptes d’un poc rellevant Quartet op. 13 de Mendelssohn, ens haguessin ofert un ‘Rosamunde’ o un ‘La mort i la donzella’ obres de repertori del Quartet Apollon Musagete. El motiu però s’entén, els Apollon Musagète han seleccionat un repertori per a 2013 on hi figura l’opus 13 citat i no pas res de Schubert.

El concert s’estructurà en dues parts amb una obra principal en cadascuna i una de secundària. A la primera part la principal va recaure en Mendelssohn. L’opus 13 és un quartet de joventut amb clares influències beethovenianes. Escrit poc després que Beethoven publiqués els seus darrers quartets Mendelssohn va ser dels primers en entendre la seva dimensió i dels pocs que no va referir-se en termes ofensius. La seva interpretació va ser molt intensa com sempre reclama Mendelssohn, vibrant en certs passatges, però amb Prokòfiev es va poder apreciar que és a la música del segle XX on els Apollon es troben més còmodes. A les complexitats de les breus Visions fugitives op. 22 de Prokòfiev i al Concertino per a quartet de corda d’Stravinsky es mouen amb total naturalitat i en aquestes, i sobretot al Quartet núm. 4 de Xostàkovitx, obra principal de la segona part del concert amb un ús rellevant de la viola, és on van poder exhibir la seva exquisida tècnica, la seva perfecta coordinació tot i les complexitats evidents d’aquestes partitures.

A destacar del programa el comentari del compositor Jordi Cervelló al quartet de Xostàkovitx que ajudà a contextualitzar i entendre aquesta obra.

Ignasi Albors
Catclàssics