Un festival de música té el deure de reconèixer i donar espai a les formacions joves del país per concedir-los l'oportunitat de demostrar el seu talent en unes condicions d'igualtat en la programació amb músics de valorada trajectòria. El festival de Torroella ha complert amb el deure programant en aquesta edició, tan significativa perquè és el de la inauguració del seu nou auditori, un concert de dos joves quartets de cambra catalans que reconeixen la influència del meravellós Quartet Casals. Així, doncs, diumenge a la nit, el Quartet Qvixote i el Quartet Gerhard, dos noms que a la seva diferent manera apunten cap a un ideal, van compartir a Torroella el protagonisme d'un concert en què van estar a l'altura de la confiança dipositada. I aquest fet és per celebrar-ho.

A la primera part, cada formació va interpretar un quartet de corda (l'op. 41 en ‘La menor', per part del Qvixote, i l'op. 42 en ‘La major', en el cas del Gerhard) de Robert Schumann, un compositor que exigeix concentració i intensitat perquè, com si hi expressés els seus canvis anímics i fins les seves tempestes interiors, la seva música és portadora de grans contrastos emocionals: potser no hi ha moviments lents tan malenconiosos ni moviments ràpids tan convulsos com els seus. Schumann s'hi va fer justament present abans que les dues formacions abordessin conjuntament a la segona part l'Octet per a cordes op.20 en Mi bemoll major, de Mendelssohn. Amb l'alegria de tocar junts, encara van sonar millor, sobretot després que el violoncel·lista Amat Santacana (Qvixote) canviés la corda petada amb l'inicial Allegro moderato ma con fuoco.