En tot cas, s'hi havia de fer confiança perquè era una proposta del cor de la catedral de Berlín, una institució que ha transmès durant segles la música religiosa de Bach. Per què no podia ser transmesa d'aquella manera que conté una reflexió sobre com pot fer-se present i com es pot rebre la música de Bach enmig de la fressa i l'agitació del món contemporani? Una reflexió que qüestiona i alhora afirma que pugui fer-se present i ser rebuda. No només ho va afirmar, sinó que, diluint-se el desconcert inicial, ho va demostrar. Tanmateix, per fer-ho possible, s'havia de fonamentar en la bellesa d'unes veus acuradament instruïdes i dirigides (així ho fa Kai-Uwe Jirka) i una interpretació musical precisa, que va anar a càrrec de la formació Lautten Compagney, junt amb l'aportació de dos cantants notables: la soprano Nathalie Siebert i el jove baríton Ludwig Obst.

El concert, cinc quarts sense interrupció, va continuar amb més peces de Bach i una sèrie de Johann Rosenmüller (un altre músic barroc alemany) fins cloure amb un impressionant tema, Immortal Bach, del compositor noruec contemporani Knut Nysted (ara té 98 anys), per al qual les veus es van repartir als laterals de l'església. Al final, es va crear un llarg silenci abans d'una ovació immensa i convençuda.