Cerca de crítiques

Enquesta

Verb sonor. Gest sonor

27/7/2013 |

 

Programa: Cor de la Catedral de Berlin

Lloc i dia:Església de Sant Genís de Torroella

 

Cor de nens i joves de la Catedral de Berlin. Lautten Compagney. Nathalie Siebert, soprano i Ludwig Obst, baríton. Christian Filips, direcció d'escena i Kai-Uwe Jirka, direcció musical.

Magnífic concert el d’anit a l’Església de Sant Genís de Torroella. Hagués estat un molt bon concert si el Cor de nens i joves de la Catedral de Berlin tan sols s’hagués dedicat a cantar (que al cap i a la fi és el que s'espera d'un cor). Però la concentració i intensitat amb què van interpretar, o millor dit, representar la música de Bach, Rosenmüller i el contemporani Nystedt va fer que el concert passés de ‘molt bo’ a ‘magnífic’. Magnífica l’embarassadíssima soprano Nathalie Siebert i el baríton (tirant a baix) Ludwig Obst. Dues hores després del concert, per fi a casa, encara ressonaven les veus i l’excitació sensorial es mantenia desperta.

La sorpresa inicial al llegir al programa que el cor comptava amb ‘direcció d’escena’ va ser del tot compresa al adonar-nos de com la representació de les obres afegien un plus al so del tot encertat. Una representació sòbria, continguda, molt austera, molt luterana que s’adeia perfectament amb la lletra (gran idea la d’afegir al text original la traducció al català). Representació que, com aquella espècie que ressalta els sabors dels ingredients d’un plat, subratlla idòniament el conjunt. 

Gran tasca la de la preparadora i del director musical (Judith Kamphues i Kai-Uwe Jirka) al domar les veus en evolució constant del cor de nens i en fer-los entendre el rigor necessari i la convicció amb que cal cantar Bach. L’Actus Tragicus BWV 106 és tinguda com la millor de les seves cantates de joventut, format sobre el qual bastiria gran part del seu extraordinari patrimoni. És una mena de rèquiem alemany (a la Brahms, avant la lettre) on  es contrasta la cruesa de la mort amb la promesa de la benedicció. On la fe en la resurrecció i la vida eterna il·lumina i omple d’esperança.  ‘Heute wirst du mit mir im Paradies sein’ repetit un cop i un altre. ‘Avui seràs amb mi al paradís’. Per ressaltar el missatge Bach tria un acompanyament instrumental mínim, sobri de nou: una flauta de bec, violí, dos violones i el llaüt i l’orgue fent el baix continu. El text, un collage del propi Bach elaborat pels funerals del seu oncle Tobias Lämbert el 1707. Per cert, Bach tenia 22 anys. Seguint l'enllaç podeu veure una excel·lent interpretació a càrrec de Ton Koopman.

La tensió dels intèrprets encomana al públic. Ningú aplaudeix tot i l’espai buit entre obres. Magnífic el públic també. Com pot continuar un concert que comença amb aquesta intensitat? Un petit entremès. Quelcom que torni a posar els ànims en un estat neutre. La tria és el preludi de la suite per a violoncel BWV 1011 on Ulrike Becker es llueix amb el seu violone.

A continuació diversos extractes del Llibre de càntics sagrats d’escenes de la vida recopilats per Schemelli, algun dels quals es dubta de l'autenticitat de l'autoria, on s’exploten els elements escènics del cor. Són obres curtes, menors, més d’àmbit privat que no pas la Cantata inicial.

El darrer punt del programa,  'Immortal Bach' molt suggerent. Una deconstrucció del coral ‘Komm, süsser Tod’ BWV 478 composta pel noruec Knut Nystedt a partir de la separació de les tres frases del coral. Les frases combinades a diferents tempo provoquen interessats dissonàncies. Ressaltades al distribuir-se el cor a diferents punts de l’església el que va provocar la sensació, almenys a aquest cronista, de ser dins la música. De ser música. Què més pots demanar?

Després dels més que merescuts aplaudiments un únic i impecable bis: l’anthem de Thomas Tallis ‘If ye love me’ que haguessin signat els propis ‘The Tallis Scholars’

Ignasi Albors
Catclàssics