Cerca de crítiques

Enquesta

La Orquesta Sinfónica de Castilla y León a L'Auditori

13/5/2013 |

 

Programa: Vivancos, Beethoven i Nielsen

Lloc i dia:L'Auditori de Barcelona, 11 de maig de 2013

La Orquesta Sinfónica de Castilla y León a L' Auditori

L'Auditori, dissabte 11 de maig de 2013

Obres de Bernat Vivancos (Blau), Ludwig van Beethoven (Concert per a piano n.4 op.58) i Carl Nielsen (simfonia n.2, op16 “The Four Temperaments”).
Orquesta Sinfónica de Castilla y León.Herbert Schuch, piano
Miguel Harth-Bedoya, director

 

Mentre l'OBC estava de gira per França la temporada seguia a l'Auditori amb la visita de la Orquesta Sinfónica de Castilla y León. L'escàs públic assistent no feia justícia a la qualitat de la proposta, tant pels convidats com per l'atractiu programa. Potser l'abonat de l'OBC és incondicionalment fidel i no volia fer el salt a la seva orquestra. En qualsevol cas no és fàcil, malauradament, sentir una simfonia de Nielsen, i si a més va acompanyada d'una gran i popular obra com és el quart concert per a piano de Beethoven és una llàstima que tan poca gent aprofiti l'ocasió.

El concert es va iniciar amb l'obra Blau, de Bernat Vivancos, l'actual director de l'Escolania de Montserrat. L'estimulant obra de Vivancos demostra, una vegada més, que la creació musical segueix viva i que la música contemporània pot arribar al públic, sempre que els criteris de programació es basin en la qualitat de l'obra, i no només en el prestigi (molts cops qüestionable) del compositor. Vivancos aprofita les possibilitats que ofereix una gran orquestra per submergir a l'oient en suggerents sonoritats i textures que, segons les notes de programa, representen l'angoixa d'un pintor prèvia a la creació artística.

Tot seguit Herbert Schuch es va asseure al piano per interpretar el quart concert de Beethoven. L'orquestra va acompanyar amb energia la interpretació elegant i serena de Schuch, allunyada del Beethoven més abrandat i despentinat. Harth-Bedoya va remarcar encertadament les veus greus i va aportar un punt d'inquietud en contrast amb el fraseig del piano. Corresponent als sonors aplaudiments rebuts, Schuch va oferir l'estudi la Campanella de Liszt. Va ser en aquesta peça on va evidenciar contundentment el seu prodigiós control del so, distingint amb claredat i precisió les diferents veus de la diabòlica obra.

Després de la pausa va arribar la segona simfonia de Nielsen, autèntica raresa en les temporades de concerts d'arreu, tot i ser una de les peces més populars de l'autor. Sense pretendre seguir cap programa, l'obra il·lustra en cada un dels moviments un dels quatre temperaments: colèric, flegmàtic, melancòlic i sanguini. L'OSCyL va respondre millor que en el concert de Beethoven, amb unes fustes més segures i uns metalls molt sòlids. De nou, la cura de Harth-Bedoya en les línies greus juntament amb el bon so dels violoncels i dels excel·lents contrabaixos van proporcionar una sòlida base, sobre la qual el director va saber desenvolupar un discurs fluid i coherent per aquesta magnífica obra del compositor danès.

El públic, escàs però entregat, va aplaudir llargament als músics i va obtenir com a recompensa una enèrgica dansa hongaresa de Brahms. La número cinc, naturalment.

 

Esteban Rey