CRÍTICA

La Simfònica de Galícia, l'Orfeó Català, el Cor de Cambra, els cantaires del Cor Jove, l'actor Sergi López i els solistes Ewa Podles i Valeriano Lanchas, dirigits per un magistral Víctor Pablo Pérez, van entusiasmar el públic al qual van oferir dos bisos. Especialment aclamat va ser el de la contralt, que va exhibir el seu bellíssim color de veu en la cèlebre cançó de bressol.

Ningú va trobar a faltar la projecció d'imatges que s'ofereix en altres propostes, perquè els participants en aquesta cita van ser capaços de recrear en tota la seva intensitat les atmosferes de la cinta. L'aportació d'un implicat Sergi López, en el seu rol de narrador i de tsar, va omplir amb força dramàtica els espais reservats al relat d'una tragèdia en què el pes recau sobre l'orquestra i els cors.

La simfònica gallega va acreditar la seva categoria amb una equilibrada actuació, en què van brillar totes les seves seccions, però especialment la percussió i el metall en els passatges èpics d'una partitura que té també moments de delicat lirisme com el de l''Himne de casaments'. Les corals van exhibir riquesa tímbrica i una colorista paleta vocal.

La lectura de Pérez ens va situar ràpidament en els clarobscurs del regnat de tsar. Apareix l'estadista que col·loca Rússia en la història europea, però també l'ésser venjatiu i sanguinari. Escenes com la del cant d'alabança a Déu, la invitació a la guerra, la del seu enaltiment o la citada del casament oscil·len entre la brusquedat, la brutalitat i la dolçor. Són contrastos que responen a la línia cinematogràfica d'aquesta imponent cantata.

En el programa es va incloure 'In tribulatione mea invocavi Dominum', primera obra religiosa de Guinjoan. Orquestra i cors van assumir amb eficàcia les dificultats d'aquesta àgil, eclèctica i molt ben resolta partitura sobre l'apocalipsi. En l'inquietant dramatisme del relat va jugar un destacat rol de rapsoda el membre de l'Orfeó, Carles Masdeu.