Recital de Montserrat Caballé al Liceu
Caballé, feliç retrobament amb el públic del Liceu
6/4/2004 |
INTÈRPRETS: Montserrat Caballé, soprano; Manuel Burgueras, piano
LOCAL: Liceu
DIA: 3 d'abril
Comunió entre el públic del Liceu i una de les seves artistes més estimades.
Montserrat Caballé va saldar un compte pendent amb el Liceu. El 10 de novembre del 2003 el teatre va cancel.lar un recital per indisposició de la soprano catalana i, dissabte passat, Caballé va oferir el concert acompanyada al piano per Manuel Burgueras.
El públic, rendit als seus peus per endavant, li va oferir una llarga ovació tan bon punt va trepitjar l'escenari i Caballé, amb humor, va haver d'instar els assistents a guardar-se els aplaudiments per al final si creien que se'ls mereixia. Els efectes de la primavera es van notar i la tos i les al.lèrgies del públic van acompanyar la cantant tot el recital.
La bona entesa entre Caballé i Burgueras va brillar al llarg del concert. No en va el pianista acompanya la soprano des del 1991. Amb un programa variat i amb peces poc usuals, Caballé va començar una mica freda, amb l'ària Per pietà d'Il floridoro de
Stradella. A mesura que va avançar el concert la soprano es va anar trobant més còmoda i en Perchè tremo i La palomma de Mercadante, va cantar molt bé. En L'abbandonata, del mateix autor, es va notar el cansament de la soprano, però, després d'una petita pausa per recuperar forces, va abordar Donizetti amb una expressiva Malvina i un magnífic Ecco, ai tuoi piedi io cado de l'òpera Adelia.
En l'inici de la segona part va estar més generosa amb el so i hi va haver molt bons moments amb àries de les òperes Tilda i Gina de Francesco, de Cilèa. Després d'una altra petita pausa, Caballé va enfilar el final del recital amb energies renovades que es van notar en les últimes àries de Massenet, entre elles l'espectacular nuit!...douce nuit! de l'obra de l'autor Ève.
Al final, els aplaudiments i bravos d'un públic còmplice van premiar l'entrega de la soprano. Caballé, per correspondre, va oferir sis bisos, entre els quals no va faltar l'emoció de L'emigrant.
Irene Acebal
El Periódico