Completament allunyat de qualsevol amanerament, Schiff es pot permetre el luxe de passejar-se pel teclat gràcies a uns dits alats, que planen damunt del piano amb una naturalitat aclaparadora, de les que emocionen.

El seu recital a la temporada Palau 100 era de risc, començant per la llargada i per la quantitat d’obres presentades: set sonates beethovenianes escrites entre 1795 i 1801, just abans de la inflexió romàntica. Hi va haver plats forts, molt esperats, com les sonates núm. 12 op. 26, la núm. 14 en do sostingut menor o la Pastoral ( núm. 15, op. 28), que formen part de la literatura pianística indispensable per entendre l’evolució de la forma sonata i també de l’instrument com a mitjà expressiu. En aquestes i en la resta de peces, Schiff va oferir sengles lliçons magistrals. Hi van ajudar aquells dits alats, i el domini tècnic, però sobretot la voluntat comunicativa. Un Palau gairebé ple va agrair-li la feina feta, tot i la simfonia de tos i refredats mal o gens dissimulats, a més d’algun emprenyador telèfon mòbil.