CRÍTICA

Hi ha concerts que no s'obliden. I per al director català Josep Caballé Domènech (Barcelona, 1973) el concert que va dirigir divendres a L'Auditori, al capdavant de l'OBC, quedarà per sempre lligat a la feliç experiència de ser pare per primera vegada. La nit anterior al concert la va passar a l'hospital, sense dormir, i va trepitjar l'escenari cansat, però feliç. Va tenir, a més, la sort d'obrir el programa amb una obra que és un cant a la felicitat, i l'harmonia vital, la Simfonia núm. 6 en fa major, op. 68, Pastoral , de Beethoven, pura expressió de sentiments.

Caballé-Domènech cada vegada dirigeix millor, i travessa un moment especialment dolç en la seva carrera internacional, com a titular de la Filharmònica de Colorado Spring, als Estats Units, i com a nou director musical de la Staatskapelle i l'Òpera de Halle, a Alemanya. Si a això hi afegim els seus èxits a Berlín, Dresden, Amsterdam i Londres, on col·labora regularment amb la Royal Philharmonic, tenim el retrat d'un músic en ple ascens, jove i amb una experiència professional envejable. Aquest domini de l'ofici li va permetre mantenir la fluïdesa i l'equilibri en una lectura de la Pastoral matisada amb detalls que van posar en primer pla el refinament harmònic i tímbric de la famosa partitura.

També l'OBC estava radiant: tornaven a casa després d'assaborir les mels de l'èxit en la seva gira per Àustria, Croàcia i Eslovènia, amb plens absoluts i grans aplaudiments en els importants auditoris de Viena, Salzburg i Zagreb. I aquest clima d'optimisme, aquestes ganes de fer música, va fer possible una versió de la Simfonia núm. 2 en do menor , op. 17, Petita Rússia , de Txaikovski, d'irresistible vivacitat i nervi rítmic.