CRÍTICA

Alemanya, país que té les millors orquestres del món, té especial mèrit l'espectacular ascens de la Simfònica de Bamberg. L'històric conjunt bavarès ha recuperat la il·lusió i brilla amb força en el competitiu circuit europeu lluint com a principal virtut la disciplina i l'orgull de la feina ben feta a les ordres del director anglès Jonathan Nott. Fins i tot en un mercat saturat d'integrals discogràfiques de les simfonies de Mahler els mèrits del cicle que estan oferint sota la seva batuta al segell Tudor -màxima transparència sonora, relleu dels detalls, colors naturals- han despertat l'admiració de la crítica.

Feliçment, hem pogut escoltar en directe les seves virtuts sonores, a L'Auditori, en el marc de la temporada d'Ibercamera. Van obrir la vetllada amb una equilibrada versió del Concert per a violí núm. 5 en la major, KV 219 , de Mozart, ben resolta amb efectius reduïts i textures lleugeres. En la part solista, va brillar la sonoritat neta i l'elegant virtuosisme de la violinista Alina Pogostkina, acompanyada amb pulcritud per Nott al capdavant d'unes cordes eficaces i unes trompes de sonoritat un pèl borrosa en alguns passatges. Peccata minuta perquè després les trompes, i amb elles la plantilla al complet, van causar sensació amb una extraordinària lectura de la Simfonia núm. 4 en sol major , de Mahler. Els espectadors van poder gaudir de matisos exquisits i un noble lirisme, fruit d'una escrupolosa atenció als detalls i una flexibilitat en el tempo que evita violències i contrastos excessius. La soprano Christiane Karg va contribuir al clima afable i serè del deliciós moviment final amb una veu d'atractiu i lluminós color.