Cerca de crítiques

Enquesta

El retorn de Foster

30/1/2013 |

 

Programa: Montsalvatge, Dvorak, Brahms

Lloc i dia:L'Auditori, dissabte 26 de gener de 2013.

 Xavier Montsalvatge: Desintegració Morfològica de la Xacona de Bach.

Dvořák: Concert per a violoncel i orquestra en Si menor.

Johannes Brahms: Simfonia núm. 4 en Mi menor.

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Alisa Weilerstein, violoncel. Lawrence Foster, director.

 

Després de deu anys d'absència aquest cap de setmana Lawrence Foster va tornar a dirigir l'OBC, orquestra de la qual va ser titular des del 1996 fins al 2002. Per a tal ocasió el director americà va escollir un repertori altament significatiu: per començar una obra de Montsalvatge, un compositor que va defensar en concerts i enregistraments durant la seva etapa de titular, i després el Concert per violoncel de Dvořák amb Alisa Weilerstein, a qui ja va fer debutar amb l'OBC anys enrere quan la prestigiosa solista tenia solament quinze anys. Per acabar, la Quarta simfonia de Brahms, tot un repte per a orquestra i director. L'OBC està en molt millor forma que quan la va deixar i Foster ho va saber aprofitar, infonent energia i caràcter a les tres obres que van interpretar. Weilerstein va complir amb les altes expectatives creades i va oferir una interpretació apassionada i profundament expressiva del concert, recreant-se en el fraseig i els delicats pianíssims que emetia el seu violoncel. Foster la va acompanyar atentament però sense descuidar la presència que l'orquestra mereix en aquesta partitura, cuidant molt el so de les cordes i els metalls, que van destacar per la seva calidesa i so compacte. Les importants intervencions de les fustes solistes van ser impecables, si bé en conjunt la secció va quedar massa en segon pla, llevant part del caràcter propi de l'obra. De nou sols amb la Quarta de Brahms, Foster i l'orquestra van oferir una brillant interpretació, amb un primer moviment d'elàstic i elegant fraseig. L'abassegadora però controlada energia del tercer moviment va contrastar amb les lleus imprecisions del quart, ínfims detalls que no embrutaran el record d'un magnífic concert, de l'esperat i exitós retorn de Foster.

Esteban Rey