Cerca de crítiques

Enquesta

Gaudim mentre puguem

Quartet Casals 1

7/12/2012 |

 

Programa: Haydn: Quartet en Mi bemoll major op.33 n.2, “La broma”; Schubert: Quartet n.10 en Mi bemoll major, op.125/1 D87; Xostakóvitx: Quartet n.15 en Mi bemoll menor, op.144.

Lloc i dia:L’Auditori, 29 de novembre de 2012

Quartet Casals I Abel Tomás Realp i Vera Martínez-Mehner, violins. Jonathan Brown, viola. Arnau Tomás Realp, violoncel

 

Els concerts del Quartet Casals són una experiència musical de primer ordre, i el que ens ocupa no va ser una excepció. En els durs moments actuals l’efecte terapèutic i transmutador de la música és més necessari que mai, tanmateix això no ho comparteix tothom i els Casals són un exemple de tot el que aviat podem perdre per culpa de la insensibilitat dels que manen. Més enllà de l’agonia de les institucions musicals -el Liceu ja demana almoina via web- agreujada per l’incomprensible increment de l’IVA cultural i l’imparable augment dels preus de les entrades, més preocupant encara és veure perillar el futur dels joves músics del país. Entre d’altres exemples, algunes escoles i conservatoris es veuen obligats a impartir classes d’instrument col·lectives i el Ministeri ha decidit retirar la subvenció a Joventuts Musicals d’Espanya. Recordem que precisament el Quartet Casals va guanyar l’any 1995 el prestigiós Concurs Permanent d’aquesta entitat, que ha servit d’impuls a molts joves músics del país que ara gaudeixen de prestigi internacional. Escoltant l’immens talent del Quartet Casals és inevitable preguntar-se si, en un futur no molt llunyà, veure créixer músics d’aquest nivell al nostre país serà impossible.

Mentrestant, però, gaudim dels músics que tenim, tal com va fer el públic que es va acostar a l’auditori atret per l’interessant proposta dels Casals que, sempre en la tonalitat de Mi bemoll, començava amb el pare del gènere, Haydn, segui amb Schubert i acabava amb l’últim quartet d’un dels darrers grans compositors del gènere: Xostakóvitx. El magnífic so, compacte i càlid, afermat damunt d’un profund i flexible violoncel, va acompanyar l’intens fraseig, ple d’elegància i frescor en el quartet de Haydn i més abrandat en el de Schubert. Però va ser en el Quartet n.15 de Xostakóvitx amb la seva atmosfera obscura i opressiva, tant exigent amb la sonoritat del conjunt, on els Casals van excel·lir. Potser aquí rau l’origen de les reflexions inicials, en el profund efecte de l’ombrívola i colpidora obra d’un músic que va haver de lluitar constantment contra l’aparat polític del seu país. Altri tempi, altri costumi, però la música sempre rep.

Esteban Rey
Catclassics.com