Cerca de crítiques

Enquesta

Joana d'Arc, Cotillard i també Honegger

20/11/2012 |

 

Lloc i dia:L'Auditori de Barcelona

L'OBC i Marion Cotillard Arthur Honegger: Joana d'Arc a la foguera

L'Auditori, 17 de novembre de 2012

Marion Cotillard, Xavier Gallais, Pep Planas, Carles Romero Vidal, narradors. Yann Beuron, tenor; Maria Hinojosa, soprano; Marta Almajano, soprano; Aude Extrémo, contralt; Eric Martin-Bonnet, baix. Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal, Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Marc Soustrot, director.

 

El reclam mediàtic va funcionar i aquest dissabte, malgrat els desmesurats preus, l'Auditori presentava una ocupació notable. No sembla agosarat pensar que la presència de Marion Cotillard té gran part de la culpa de l'èxit d'un concert en el que, incomprensiblement, ni el compositor ni l'obra apareixien a la portada del programa.

L'obra de Honegger, Joana d'Arc a la foguera, és un oratori dramàtic que ens transporta als instants previs a l'execució de la màrtir i narra en retrospectiva alguns moments de la seva vida. El fil argumental va a càrrec de dos actors que fan de Joana d'Arc (Cotillard) i de Fra Domènec (Gallais), acompanyats sempre de l'orquestra i amb intervencions de cantants solistes i cors. La barreja simultània de text recitat i música és molt efectiva i assoleix moments de gran dramatisme, ben resolts a l'Auditori per tots els intèrprets. Tanmateix, aquesta forma crea problemes obvis d'equilibri sonor, especialment a l'Auditori amb la seva inclement acústica. Com era d'esperar això es va resoldre amplificant els actors i, sorprenentment, també alguns dels cantants. Aquest inevitable recurs no va resultar del tot satisfactori, principalment per la disposició dels nombrosos altaveus que feien que veu i música semblessin procedir de llocs diferents.

Marion Cotillard, per bé que el títol del concert deixava prou clar que ella era l'atractiu principal i contràriament al què hom esperaria d'una estrella del cinema, va preferir integrar-se a l'espectacle, sense buscar més protagonisme del que li reserva la partitura. Vestida amb discreció i elegància d'acord amb la concepció senzilla i continguda del personatge, la seva Joana és una màrtir càndida i desconcertada davant del seu funest destí. Al seu costat, Xavier Gallais va ser un remarcable Fra Domènec per la intenció i claredat, ben acompanyat per les breus intervencions de Pep Planes i Carles Romero. Molt destacables les intervencions del tenor Yann Beuron, quasi sempre amplificades sense motiu aparent. Menys interessant va ser la interpretació de Eric Martin-Bonnet a qui el micròfon va fer més mal que bé.

En canvi Hinojosa, Almajano i Extrémo no van gaudir d'ajudes electròniques, potser pel fet de representar les ultraterrenals veus de la Verge i les Santes Margarida i Caterina respectivament. En qualsevol cas es van imposar a l'orquestra i les seves breus intervencions van ser molt satisfactòries. Molt correctes els cors Lieder Càmera i Madrigal i magnífic el Cor Vivaldi. Però el més destacat musicalment fou la pròpia OBC, que va realitzar una gran actuació, tant per part dels solistes com del conjunt. Marc Soustrot va dirigir amb destresa, alternant el dramatisme que amara la partitura amb la comicitat burleta i gens lleugera d'algunes escenes.

Són propostes com aquestes les que confereixen prestigi a les orquestres i auditoris i no pas, per exemple, les imprescindibles però arxiconegudes simfonies de Beethoven o Brahms. És, per tant, un encert haver escollit aquest concert per a retransmetre'l en directe i posteriorment en diferit pel canal medici.tv. Sens dubte això suposarà un més que merescut reconeixement internacional per a l'OBC. L'enregistrament estarà disponible gratuïtament durant tres mesos, paga la pena veure'l.

Esteban Rey