Cerca de crítiques

Enquesta

XIV Festival de Santa Florentina

25/8/2012 |

 

Lloc i dia:Canet de Mar

Un dels al•licients dels "tour" que crítics i públic realitza a l’estiu són els paisatges on s’ubiquen els festivals com el del Castell de Santa Florentina a Canet de Mar. De la seva oferta entorn el cant i la música de cambra, cal destacar la intervenció del pianista Vestard Shimkus (11 d’agost) va oferir un gran recital beethovenià on va brodar els moments di forze i els d’introspecció amb una àmplia capacitat de matís. Sense abús de contrastos extrems, té una gran intuïció musical i una tècnica que li dóna molta llibertat en la tensió rítmica, la sofisticació de textures i en la construcció dialèctica d’obres canviants com la Sonata núm. 29 “Hammerklavier” o la Sonata núm. 3 del compositor de Bonn. Sens dubte, és un dels joves més ben preparats per a recitals d’una espectacularitat basada en els contrastos extrems de dinàmiques, color, registres del piano i tots els efectes en la línea del virtuosisme manierístic del segle XIX. El control de l’atac va proporcionar els moments més intensos del concert: els forts plens però alhora lleugers, contraposats al domini dels registres del piano i pianíssim. Tot això adobat amb un contacte directe amb el públic i una gestualitat espectacular però no histriònica i interpretant obres seves com una fantasia i variacions estilístiques a partir de l’ An die Freude beethovenià, la Marxa turca de Mozart i un bis de Turina en una fefaent demostració d’agilitat i reivindicant la figurar del pianista-intèrpret-compositor en una línia molt lisztiana.

Com a cloenda (16 i 18 d’agost) es va oferir el ja clàssic, populista i amè recital d’òpera, sarsuela i canzonetta amb tres tenors. Secundats per la mestratge del pianista Ricardo Estrada, no van faltar les bromes i l’espectacularitat i l’emotivitat. Treus veus diferenciades com la de Josep Fadó, la més spinto i un estil verista i el seu característic vibrato stretto; la de Ricardo Bernal més propera a un líric de gran fraseig, facilitat en l’agut i domini de la sfumature i Albert Deprius cercant un cant intens i expressionista. Cal felicitar doncs l’aposta del festival que dóna opció a intèrprets joves i no tan joves vinculats a Catalunya.

A destacar també l’habitual participació del flautista Claudi Arimany amb una agrupació de cambra (21 de juliol); un distès recital amb peces de jazz i cançons afroamericanes a càrrec del baix Stefano Palatchi, Laura Simó i el piano de Francesc Capella (4 d’agost) i una interessant contraposició de les famoses 4 estacions vivaldianes amb les Quatre estacions portenyes de Piazzola amb el conjunt I musici di Vivaldi (10 d’agost). Per cert, cal que el festival inclogui notes al programa per informar i formar al públic. També és una manera de mantenir-lo fidel. Altres festivals de pressupost i oferta similar ofereixen uns breus i didàctics textos musicològics sense grans despeses.

Esteban Rey
Diari de Sabadell