Kaufmann no amaga la seva voluntat, molt respectable i fins i tot lloable, d'apropar l'òpera al gran públic, la qual cosa no vol dir rebaixar el nivell ni en el repertori ni en la interpretació. Vestit de manera informal, amb una elegància tan actual com la seva actitud escènica, marcada per la naturalitat, Kaufmann va cantar esplèndidament, més preocupat per donar el màxim de la seva capacitat vocal que no per subratllar amb les mans o amb una expressivitat facial artificial les passions i tragèdies que va interpretar, ben acompanyat per l'Orquestra de Cadaqués.
En una nit perfecta, en què fins i tot les cigonyes que tenen els nius a l'altura de les últimes files van mantenir un silenci respectuós –amb algun cant breu, que també podria haver estat un “bravo”–, el públic va ser obsequiat amb diversos bisos, com ara Du bist die Welt für mich, de Der singende Traum (Tauber), Core'ngrato (Cardillo), E lucevan le stelle de Tosca (Puccini) i Non ti scordar di me (Decurtis). Kaufmann va sortir de l'escenari beneït pel públic de Peralada, que es va entregar amb devoció i soroll al seu geni i el tindrà per sempre més en el seu particular Olimp.