Cerca de crítiques

Enquesta

Reivindicant Zelenka

23/8/2012 |

 

Programa: Musica Florea i Anna Alàs

Lloc i dia:Església de Sant Genís. Torroella de Montgrí

L’assistència d’aquest humil cronista al concert que, en el marc del 32è. Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, va tenir lloc el passat 19 d’agost a l’Església de Sant Genís d’aquest municipi empordanès, va fer-li evident des dels primers compassos algunes de les coses que ja sospitava. La primera, que aquest Festival és entre els millors, sinó és el millor, de tots els que durant els mesos d’estiu fan que el centre de gravetat de l’interès musical a casa nostra es desplaci de Barcelona a l’Empordà. La segona cosa que va fer-se evident és la gran intuïció i habilitat del quefer dels organitzadors d’aquest Festival al saber reconèixer i atraure, més enllà de figures més que contrastades i reconegudes arreu (com Il Giardino Armonico, von Otter, Mullova, Faust-Melnikov, ...) a formacions molt poc conegudes però d’excel·lent qualitat com Musica Florea.

 

Aquest petit grup instrumental txec va proposar un programa intel·ligent que combinava grans compositors barrocs com Telemann, Vivaldi o Händel amb el menys conegut bohemi Jan Dismas Zelenka, i s’alternaven els formats del conjunt instrumental amb l’aparició de la mezzosoprano terrassenca Anna Alàs.

 

Musica Florea, formació creada el 1992 per seu cel·lista i director Marek Stryncl, és probablement el millor exponent de grup txec que centra els seus esforços en la recuperació amb criteris historicistes de la música barroca i del classicisme del seu país. El seu major èxit fins ara ha estat el Diapason d’Or rebut el 1994 per la publicació de la Missa Santissimae Trinitatis de Zelenka i ha publicat amb segells discogràfics com K617, Supraphon i amb intèrprets del nivell de Magdalena Kozena.

 

Des de l’inici del concert amb la interpretació de l’Obertura en Re major de Telemann la seva sonoritat va presentar-se del tot convincent destacant-hi l’excel·lència de la secció de vent, potser la de major complexitat interpretativa en la interpretació historicista. Les trompetes, fagot, oboès i flautes van assolir un nivell més que notable.

 

A continuació va aparèixer la mezzo Alàs i, amb una reducció substancial de l’orquestra, se’ns va oferir la cantata ‘Cessate, omai cessate’ de Vivaldi que segueix l’estructura clàssica de les cantates de l’època amb l’alternança de recitatius i àries da capo. D’aquesta cantant catalana en destacaríem el 2n premi obtingut en el prestigiós Internationaler Wettbeweb für Liedkunst d’Stuttgart a l’edició de 2010. Ha rebut classes de mestres de la categoria de Bernarda Fink, Emma Kirby o Brigitte Fassbaender i la seva veu és rica en coloratura i creiem que s’adapta molt millor i de forma més natural al barroc, com vam poder comprovar en aquest concert, que a d’altres compositors que formen part del seu repertori com Wagner, Rossini o Verdi. Es tracta d’una mezzo que té entre les seves armes la subtilesa i la captació de matisos més que no pas la potència vocal i és per això que creiem que encaixa molt millor amb el repertori triat pel concert que, a la segona part ens va interpretar la cantata ‘Un’alma innamorata’ de Händel i la breu ‘I Phoebe’ de Zelenka amb que es va cloure i que va ser repetida en l’únic bis.

 

També de la segona part del concert són la Simfonia de l’òpera llatina ‘Sub Olea pacis et palma virtutis’ de Zelenka, on es va fer palesa la seva originalitat i expressivitat, així com el ‘Doble concert Il Proteo o sia il mondo al rovescio’ de Vivaldi que deu el seu peculiar nom al fet que Vivaldi intercanvia les claus d’afinació del violí i violoncel creant una suposada alteració sonora.

 

Un gran concert que confirma la bona salut d’aquest Festival iniciat el 1981 i que, en conversa amb el seu director Josep Lloret, malgrat la conjuntura actual va a més. Però això ho explicarem en un altre moment.

 

Podeu accedir a les fotos del concert aquí.

Ignasi Albors
Catclàssics