L'OBC no podia faltar als actes d'homenatge a qui va ser el seu fundador (el 1944, amb el nom d'Orquestra Municipal de Barcelona) en el cinquantè aniversari de la seva mort, amb un monogràfic dedicat a Eduard Toldrà que va tenir lloc al mateix escenari on va néixer el conjunt. La rosa als llavis va causar millor impressió que en l'últim concert de la temporada regular gràcies a la magnífica lectura que en va fer Marta Mathéu, combinant amb una veu de gran puresa la sensualitat i la delicadesa que els poemes de Salvat-Papasseit demanen, i rebent un bon suport de Salvador Mas.

L'antic titular de la, en aquell temps, OCB no va defugir els components més brillants de l'escriptura de Toldrà, ja fos en la dramàtica cavalcada de La maledicció del comte Arnau, o en el colorisme de les dues sardanes orquestrades per Alfonso, Camperola i Sol ixent, interpretades en ordre invers a l'indicat al programa de mà. Més rellevant encara va ser la inclusió de la suite de Lionor o la filla del marxant, peça massa infreqüent a les nostres programacions fora del més divulgat scherzo. Si en aquest fragment va destacar la concentrada secció central, en el Monòleg de Lionor Mas hi va abocar un lirisme de bona llei. Al llarg del concert, l'OBC va estar a un nivell més que correcte, descomptat algun atac dubitatiu, i si el metall a vegades pecava d'excés, els solistes de fusta van signar intervencions més matisades. Una vibrant Empúries, o la sardana elevada al rang de poema simfònic, tancava un concert que, després de les abundors recents, esperem no preludiï una futura sequera de Toldrà.