Cerca de crítiques

Enquesta

Ida Haendel a l'Auditori

Ida Haendel, dosi de temperament per a l'OBC

23/3/2004 |

 

La violinista va recórrer les cordes a tota velocitat i amb diferent fortuna.

SOLISTA: Ida Händel, violí
ORQUESTRA: OBC
DIRECTOR: Franz-Paul Decker
DATA: 19 de març

Amb un programa de clar caràcter francès, l'OBC va actuar el cap de setmana sota la direcció de Franz-Paul Decker, el Cor Madrigal, el Cor Lieder Càmera i la mítica Ida Haendel al violí.
Per començar, li va faltar cos al primer moviment de la Simfonia número 1 en do major de Bizet. Als violins els va costar seguir el ràpid tempo que va marcar Decker i no van tocar junts. El millor de l'obra va ser el segon moviment, un adagio preciós amb un solo d'oboè molt ben interpretat.
Fent un homenatge a Bizet, Sarasate va escriure Fantasia sobre temes de Carmen, opus 25. Si el compositor de Pamplona hagués volgut fer una obra amb encara més dificultat tècnica, segur que no ho hauria aconseguit. Haendel, amb la seva curiosa i menuda figura i els seus ja molts anys d'experiència, es va enfrontar amb un gran valor al repte de Sarasate. Els seus dits van córrer a tota velocitat per les cordes i el batedor del violí amb desvergonyiment i diversa fortuna. Per tancar la primera part del concert Haendel va tocar amb sentiment i temperament Aires gitanos opus 20, també de Sarasate.
Amb una bona interpretació de Daphnis et Chloé: Suite número 2, de Ravel, amb una orquestra creant les textures idònies, el cor com un instrument més i un solo de flauta impecable, havia d'acabar el concert.
Però la carismàtica Haendel, de gairebé 80 anys, va tornar a aparèixer per oferir Meditació de l'òpera Thaïs, de Massenet, una obra que, com va dir Decker, "té cor i ànima, una cosa necessària en aquest món tan insà".
Irene Acebal
El Periódico