Cerca de crítiques

Enquesta

Ida Haendel a l'Auditori

Perfum francès

22/3/2004 |

 

Obres de Bizet, Sarasate i Ravel. Ida Haendel , violí. Cor Madrigal. Cor Lieder Càmera. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Director: Franz Paul Decker . Barcelona, Auditori, 19 de març.

Regalar un bon perfum amb motiu d un aniversari o una celebració especial és una idea tan habitual com encertada, sobretot si el perfum és francès. L Auditori festeja els cinc anys d existència (més aviat de mitja existència, encara falta un bon tros d edifici per omplir), i l OBC, els 60 de la seva fundació, per tant, l ocasió bé valia una tria selecta de flaires aromàtiques. Per començar, res millor que una olor fresca com la que desprèn la Simfonia en do de Bizet, servida amb notable ímpetu per Franz Paul Decker, tot i que l articulació dels violins en alguns passatges no sempre va ser prou neta. Com a continuació, essències més vibrants, que desperten més els sentits, com les mostres de virtuosisme a càrrec de la veteraníssima Ida Haendel. Si a la Fantasia sobre temes de Carmen , de Sarasate, hi va haver puntuals desajustos (també en la batuta) i la Tzigane de Ravel va tendir més a la prudència que a l expansió, els Aires gitanos del mateix Sarasate van ser un monument a la tècnica indestructible de Haendel. La conclusió només es podia donar amb un perfum intoxicador, d aquells que deixen hipnotitzat tot aquell que posseeixi un nas fi, tractant se, a més, d una peça recurrent en les temporades de l OBC, la segona suite de Daphnis et Chloé . Un sumptuós Lever du jour i una Pantomime en què va brillar Magdalena Martínez a la flauta van donar pas a una Danse générale que Decker va conduir amb un tremp estimulant. Encara faltava, però, per arrodonir l aniversari, el dolç: Ida Haendel va tornar a l escenari acompanyada per Decker amb una llepolia encisadora, la Méditation de Thaïs sota l arc. Com es diu en aquests casos, per molts anys.
Xavier Cester
Avui