A les seves ordres va tenir un equip de veus modestes en volum però ben menades en termes d'estil. Pavol Breslik va ser un Tamino de timbre cremós i fraseig elegant, al costat de la notable Pamina de Susanna Philips, colpidora a Ach, ich fühl's. Aquesta temporada ha estat la de l'eclosió definitiva de Joan Martín-Royo al Gran Teatre del Liceu, amb tres papers de gran compromís dels quals Papageno ha estat la cirereta del pastís, gràcies a una presència escènica bonhomiosa i un cant escrupolós. Georg Zeppenfeld va ser un Sarastro més noble que cavernós, mentre que l'element més fluix va ser la pàl·lida Reina de la Nit d'Erika Miklósa.

Deu anys després de la seva última aparició, tornava la producció de Comediants, amb les seves coloraines i el seu humor blanc, ben rebut per un públic amb ganes de passar-ho bé. El muntatge mostra indicis que està envellint malament tot i que, tal com està el pati, és probable que no sigui l'últim cop que el veiem.