El Concurs de Direcció de Cadaqués ha revelat talents remarcables, com el titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Pablo González, i qui aquesta setmana ocupava com a convidat el mateix podi, Vasily Petrenko. La connexió amb Cadaqués es veia reforçada per Sortilegis, una de les nombroses oportunitats que presenta l'Any Montsalvatge d'escoltar obres del compositor gironí, com aquesta composta per a l'Orquestra de Cadaqués el 1992, una partitura colorista i seductora que Petrenko va conduir amb pols ferm.

El tremp del director rus va quedar encara més evident al costat d'una solista estel·lar, la japonesa Midori, abordant un dels cims del repertori, el Concert per a violí de Brahms. En diversos moments semblava com si batuta i violí transitessin per carrils paral·lels, tot i que per la mateixa carretera. Així, l'entrada electritzant de la solista contrastava amb una introducció orquestral més sedada, i si en l'adagio, deliciosament obert pel vent, Midori va alentir notòriament el tempo iniciat pel director, en el final el seu ímpetu va arrossegar els acompanyants. No es va produir, tanmateix, cap accident i la violinista va poder lluir una panòplia de recursos tècnics i expressius impressionant, que va culminar en el preludi de la Partita núm. 3 de Bach, atacat a un tempo vertiginós.

Titular de la Royal Philharmonic de Liverpool, Petrenko va dirigir un dels cims de la música britànica, les Variacions Enigma d'Elgar, caracteritzant amb tendresa, humor o melangia, segons correspongués, cada fragment, com Nimrod, que, escoltat sovint com a propina a un temps fúnebre, va fluir sense perdre unció. Un concert rodó.