CRÍTICA

El concurs internacional Chopin de Varsòvia és dels més acreditats. Per la seva continuïtat des de 1927, pel fet que es fa cada cinc anys i perquè l'han guanyat entre altres noms Maurizio Pollini (1960), Martha Argerich (1965), Krystian Zimerman (1975) i Rafael Blechacz (2005). Doncs bé, el premi de l'edició del 2010 va ser atorgat a la pianista russa Iuliana Avdeieva, i pel que vam escoltar en el recital que comentem, amb tot el mereixement. Amb 27 anys demostra una forta personalitat i ens va enlluernar tant en el Scherzo núm. 2 op. 31, de Chopin, com en la poc prodigada Sonata per a piano núm. 2, op. 14, de Prokófiev. El primer el va fer amb un llenguatge especial, molt harmònic i receptiu, perlat per unes mans avesades a la música impressionista. L'Avdeieva, menuda, afronta el públic vestida amb un frac i sabates de taló i la seva actuació és absolutament seriosa, dominant la tècnica, però sense exhibir-la. Té l'encert, com convé a la majoria de pianistes joves, de tocar obres creades pels compositors a una edat no gaire distanciada de la que tenen. Aquesta realitat contrasta amb el recital que va fer el dia 24 a l'Ateneu Barcelonès propiciat per la pianista coreana Soo Jung Ann, de 25 anys, guanyadora del concurs Maria Canals d'enguany. Dotada pianísticament i temperamentalment, es va abocar a dues obres distants de la seva edat: la darrera de les sonates de Beethoven i la Sonata per a piano en si menor, de Liszt, en què va capgirar una mica els estils: Beethoven, amb detalls lluminosos, semblava Liszt, i aquest, molt ben tocat, adquiria profunditats beethovenianes.