CRÍTICA

Venturosament els hàbits de la programació revelen una milloria de l'autoestima cap als nostres compositors, que si es presenten amb la deguda preparació i interès, no simplement per a complir la quota, no defrauden pas. Va ser el cas del concert de la Banda Municipal diumenge al matí a la sala gran de l'Auditori. Una obra de Xavier Montsalvatge per a banda va sonar magníficament, fet que va confirmar l'estat de gràcia d'aquesta formació que dirigeix Salvador Brotons. La Música per a un diumenge, que així es titulava, ens va fer gaudir del divertimento festiu que l'hàbil compositor va crear. Els títols dels tres moviments, Fanfarria, El Xotis de Llofriu i La polca del Poble Sec, eren perfectament il·lustratius. Després va brillar, en adaptació per a banda, l'Scherzo de la suite La filla del marxant d'Eduard Toldrà, que va compondre per a l'obra de teatre d'Adrià Gual. La meravella va anar in crescendo en l'obra següent, l'adaptació per a veu i banda de cinc cançons de Toldrà. Només una veu potent i ben timbrada podria travessar el so de la banda en aquella gran sala, i Rosa Mateu ens va captivar especialment en la de Cançó de comiat i la Cançó de grumet en què va poder lluir tota la potència de la seva veu. Canticel va ser la propina.