Si la música és diàleg, pocs conversadors hi ha tan convençuts i eloqüents com Jordi Savall, qui, un cop més, va propiciar un punt de trobada entre intèrprets de tradicions veïnes com a retrat d'una ciutat que també va esdevenir lloc de confluència de cultures diverses. Istanbul. La sublim porta: la cort i les diàspores oferia un passeig musical per aquest imperi Otomà que, com el seu hereu actual, fascina i repel·leix, atrau i atemoreix el nostre Occident desconcertat.

El grup multinacional de Savall va ser reforçat per músics d'Armènia i Turquia, així com per les veus de l'israelià Lior Elmaleh i el turc Gürsoy Dinçer, més vellutat aquell, més lluminós aquest, ambdós excel·lents amb el seu cant sinuós i melismàtic, si bé l'amplificació creava un ambient massa artificiós. Les introduccions als fragments instrumentals permetien als solistes desplegar la seva inventiva abans d'atacar danses més coloristes i animades. Va ser, però, casualitat, que els moments més commovedors, per la seva notable depuració, fossin les peces tradicionals d'Armènia, país prou maltractat per la història? Tot i que opinable, la inclusió d'enregistraments de Montserrat Figueras va ser un just i comprensible homenatge a la desapareguda soprano.