Va estar bé iniciar-la amb obres de cambra molt valuoses de Xavier Montsalvatge. Una de les quals molt reeixida, començada als 36 anys, Recóndita armonía, en què desgrana tot un món interior hàbilment dosificat amb un fragment molt animat, l'Allegretto, que van repetir com a bis i un animat final. Subratllem el fraseig evocador i commovedor d'Amparo Lacruz al violoncel al segon moviment. Com que és una obra escrita per a quartet, al trio s'hi va afegir la viola de Paul Cortese.

Havien començat amb un trio del mateix compositor, menys assentat. La segona part la va integrar una interpretació prou rodona del trio en la de Maurice Ravel, precursor de sonoritats i antillanismes que recollirien després Poulenc, Milhaud i el mateix Montsalvatge.